XIII SEMINARIO INTERNACIONAL SOBRE LA DECLARACIÓN UNIVERSAL SOBRE BIOÉTICA Y DERECHOS HUMANOS DE LA UNESCO EN RELACIÓN AL CONVENIO DE OVIEDO: “EDICIÓN GENÓMICA, BIOÉTICA Y RESPONSABILIDAD”

El desenvolupament de la biotecnologia permet alterar de manera estructural la genètica mitjançant l’edició genòmica. Existeixen diversos mètodes, però el més conegut actualment és el CRISPR/Cas9, que es caracteritza per la seva alta especificitat i accessibilitat.

Al febrer de 2016, l’autoritat britànica reguladora de l’embriologia humana va concedir la primera autorització al món per a aplicar la tècnica CRISPR en embrions humans no viables, amb la finalitat d’estudiar el desenvolupament preimplantacional humà. No obstant això, a l’abril de 2015, a la Xina ja havien començat aquestes pràctiques a causa d’una legislació més permissiva.

Actualment en alguns assaigs clínics en curs s’està avaluant aquesta tècnica que té l’objectiu de modificar el genoma humà de cèl·lules somàtiques “ex vivo”, per a reintroduir-les posteriorment al cos del pacient. El Dr. Montoliu, autor del llibre: Editando genes: recorta, pega y colorea, va comentar que un problema reconegut actualment és la manca de fiabilitat dels mecanismes de reparació posteriors al tall realitzat per CRISPR. El fet que no es conegui la seguretat d’aquesta tècnica limita la seva aplicació, de moment, en malalties genètiques i càncers greus.

El que ha motivat més debat ètic i social és l’aplicació de CRISPR en embrions, cèl·lules embrionàries o cèl·lules germinals humanes. S’ha acceptat en investigació bàsica, però s’ha qüestionat la seva aplicació clínica per les possibles conseqüències de l’alteració genètica de l’individu generat i de la seva descendència, així com la seva aplicació per tal de millorar l’espècie humana.

Per aquest motiu, el passat dia 7 de febrer alguns companys del servei vàrem assistir al XIII Seminario de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona. Una de les característiques més interessants de la jornada va ser un debat multidisciplinar, on es van intercanviar diferents idees i en el qual van participar especialistes de diversos camps, sobretot de la biologia, la biotecnologia, el dret i la bioètica.

La primera taula rodona tractava sobre els avantatges i avenços que ha aportat la investigació en aquest camp, des del punt de vista més tècnic, i dels potencials beneficis i riscos derivats de l’actual coneixement de la tècnica. Es va comentar la notícia recent del naixement de les primeres bessones xineses amb la teòrica capacitat d’evitar la infecció pel VIH, per interrupció del correceptor CCR5 mitjançant la tècnica CRISPR/Cas9, la qual impedeix la seva replicació. La segona taula rodona va tractar sobre les implicacions bioètiques que suposa aquest canvi i quines són les perspectives futures i possibles restriccions o solucions que es plantegen.

Diverses opinions han catalogat com no ètica la investigació realitzada amb CRISPR en les bessones xineses, pel fet d’utilitzar una tècnica d’eficàcia no provada i seguretat desconeguda en un embrió sa, amb la intenció de prevenir una malaltia per a la qual es disposa actualment de mesures preventives conegudes, amb uns riscos genètics imprevisibles per a les afectades i la seva descendència. A tot això s’ha d’afegir un consentiment deficient i l’absència d’aprovació d’un Comitè Ètic d’Investigació.

Es va plantejar el fet que les restriccions ètiques a l’ús de CRISPR són de difícil aplicació en un món globalitzat, dominat pel “mercat”, en el qual la medicina i els avenços es desenvolupen a un ritme tan accelerat, i en un context de confosa complexitat normativa.

Elena Guillén

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Formació, General, Investigació, Jornades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s