AIXÒ NO ÉS UN ADÉU: MÉS BÉ, FINS AVIAT!

La residència és una etapa formativa i personal molt intensa: has triat el teu camí i pots posar en pràctica tot allò que has estat anys estudiant, sumat a tots els bons i mals moments que ocorren (especialment els bons!). I com tota etapa, té un inici i un final.

Arribats a aquest punt on s’acaba la residència, les emocions són ambivalents: alegria per ser metge especialista, la tristesa per deixar enrere als companys, el neguit per una nova feina, etc. La part positiva de la Farmacologia Clínica és que la gran majoria de residents trobem feina amb facilitat, i no patim la incertesa pel futur laboral.

És inevitable mirar enrere i sentir nostàlgia, però amb l’alegria d’haver gaudit de la feina feta, i ben feta. Si ara em preguntessin si tornaria a triar la mateixa especialitat i el mateix hospital, respondria un SÍ rotund; estic molt content de la meva elecció i no hi ha hagut cap moment que me n’hagi penedit. Aprofito per a donar les gràcies a totes aquelles persones amb qui he pogut treballar aquests anys, per la seva ajuda i per a contribuir cadascú a la seva manera, a haver-me format com al metge especialista que seré a partir d’ara.

El món de la Farmacologia Clínica a Catalunya és petit en comparació d’altres especialitats. Per això, aquesta publicació no és un adéu: més bé, un fins aviat!

Kristopher Amaro

Aquesta entrada ha esta publicada en Docència, Formació, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s