Al desembre de 2019 amb l’aparició dels primers casos de COVID-19, els sanitaris estàvem en alerta però amb la perspectiva d’alguna cosa llunyana i que possiblement no ens afectaria. A finals de gener es van confirmar els primers casos a Itàlia i posteriorment a Espanya, i va ser declarada pandèmia mundial l’11 de març de 2020.
Ha estat una situació nova per a tots els sanitaris, a la qual en ocasions ha estat difícil adaptar-se en tan poc temps i amb molta incertesa. Durant les primeres setmanes, les guàrdies van ser llargues i dures, amb protocols que canviaven diàriament, i sense comptar amb una evidència sòlida en la qual basar les decisions. D’altra banda, enfrontar-se a alguna cosa desconeguda sense disposar a vegades dels recursos suficients, i haver de prendre decisions complicades per manca d’espai, va ser difícil de manegar. No obstant això, en poc temps es va aconseguir redistribuir el servei d’urgències i en general tot l’hospital Vall d’Hebron, amb un major control de la situació.
Al mes de maç, els residents de primer i segon any de farmacologia clínica vam seguir mantenint les nostres rotacions a les diferents plantes de l’hospital, continuant amb la nostra formació clínica. Al mes d’abril i amb el creixent nombre de casos, va ser necessari més personal sanitari per cobrir la quota de pacients ingressats per COVID-19, de tal manera que molts dels residents van passar a formar part dels equips destinats a aquests pacients, dins de les diferents plantes de l’hospital, o bé donant suport al centres sociosanitaris o altres espais que es van habilitar.
La dinàmica en aquests equips ha estat diferent, ja que s’ha rebut suport de metges adjunts d’altres especialitats com Endocrinologia, Digestiu o Cirurgia General, amb la finalitat d’evitar la sobrecàrrega de l’hospital i poder ajudar. Tot i l’estrès, això ha suposat una oportunitat per a fomentar el treball interdisciplinari i generar un vincle entre diferents especialistes.
Malgrat que la major part de les activitats assistencials dels diferents serveis s’han vist afectades i ha hagut una pausa, s’ha intentat mantenir des del servei de Farmacologia Clínica la nostra tasca d’investigació i de medicina basada en l’evidència.
S’han dut a terme revisions dels diversos fàrmacs que s’estaven utilitzant per a aquest virus, així com dels estudis i assaigs que s’han posat en marxa a tot el món. Un altre de les tasques de suma importància ha estat la farmacovigilància, captant i revisant els diversos efectes adversos que han resultat de la utilització generalitzada d’aquests fàrmacs i de les possibles interaccions entre ells, algunes de les quals no s’havien descrit prèviament.
D’altra banda, també s’ha incentivat la investigació dins del nostre servei. S’ha dut a terme durant el mes d’abril, en col·laboració amb el servei de Malalties Infeccioses i de la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals, un estudi sobre l’eficàcia i la seguretat de l’ús d’hidroxicloroquina en professionals sanitaris amb infecció lleu-moderada per SARS-Cov 2, del qual aviat tindrem resultats definitius per a poder aportar a la ciència. Un altre dels projectes que tenim en marxa és un registre de més de 1.000 pacients, amb infecció per SARS-Cov 2, que han estat atesos al nostre hospital, en el qual hem col·laborat més de 10 serveis i que conté més de 200 variables. Amb aquesta base de dades, s’està posant en marxa la realització de diversos estudis multidisciplinaris en diferents aspectes del diagnòstic, tractament i seguiment d’aquests pacients.
Ja estem a finals de juny, després de la ràpida adaptació de l’hospital i l’esforç dels professionals sanitaris, es comença a veure un descens del nombre de casos. No obstant, es manté l’alerta d’un pròxim rebrot, a l’espera de poder desenvolupar una vacuna. D’altra banda, queda recuperar l’activitat assistencial que s’ha vist aturada els últims 3 mesos, en un hospital tan gran i amb tanta quantitat de pacients com és la Vall d’Hebron.
Ha estat un viatge educatiu, estressant i emocional. Malgrat la sensació que encara queda molt per fer, ens sentim orgullosos d’haver aportat el nostre gra de sorra en aquesta lluita.
Emile Anderssen Nordahl
Alba Vimes
Elena Guillén