PANDÈMIA COVID-19 DES DE LA PERSPECTIVA DELS RESIDENTS DEL SERVEI DE FARMACOLOGIA CLÍNICA

Al desembre de 2019 amb l’aparició dels primers casos de COVID-19, els sanitaris estàvem en alerta però amb la perspectiva d’alguna cosa llunyana i que possiblement no ens afectaria. A finals de gener es van confirmar els primers casos a Itàlia i posteriorment a Espanya, i va ser declarada pandèmia mundial l’11 de març de 2020.

Ha estat una situació nova per a tots els sanitaris, a la qual en ocasions ha estat difícil adaptar-se en tan poc temps i amb molta incertesa. Durant les primeres setmanes, les guàrdies van ser llargues i dures, amb protocols que canviaven diàriament, i sense comptar amb una evidència sòlida en la qual basar les decisions. D’altra banda, enfrontar-se a alguna cosa desconeguda sense disposar a vegades dels recursos suficients, i haver de prendre decisions complicades per manca d’espai, va ser difícil de manegar. No obstant això, en poc temps es va aconseguir redistribuir el servei d’urgències i en general tot l’hospital Vall d’Hebron, amb un major control de la situació.

Al mes de maç, els residents de primer i segon any de farmacologia clínica vam seguir mantenint les nostres rotacions a les diferents plantes de l’hospital, continuant amb la nostra formació clínica. Al mes d’abril i amb el creixent nombre de casos, va ser necessari més personal sanitari per cobrir la quota de pacients ingressats per COVID-19, de tal manera que molts dels residents van passar a formar part dels equips destinats a aquests pacients, dins de les diferents plantes de l’hospital, o bé donant suport al centres sociosanitaris o altres espais que es van habilitar.

La dinàmica en aquests equips ha estat diferent, ja que s’ha rebut suport de metges adjunts d’altres especialitats com Endocrinologia, Digestiu o Cirurgia General, amb la finalitat d’evitar la sobrecàrrega de l’hospital i poder ajudar. Tot i l’estrès, això ha suposat una oportunitat per a fomentar el treball interdisciplinari i generar un vincle entre diferents especialistes.

Malgrat que la major part de les activitats assistencials dels diferents serveis s’han vist afectades i ha hagut una pausa, s’ha intentat mantenir des del servei de Farmacologia Clínica la nostra tasca d’investigació i de medicina basada en l’evidència.

S’han dut a terme revisions dels diversos fàrmacs que s’estaven utilitzant per a aquest virus, així com dels estudis i assaigs que s’han posat en marxa a tot el món. Un altre de les tasques de suma importància ha estat la farmacovigilància, captant i revisant els diversos efectes adversos que han resultat de la utilització generalitzada d’aquests fàrmacs i de les possibles interaccions entre ells, algunes de les quals no s’havien descrit prèviament.

D’altra banda, també s’ha incentivat la investigació dins del nostre servei. S’ha dut a terme durant el mes d’abril, en col·laboració amb el servei de Malalties Infeccioses i de la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals, un estudi sobre l’eficàcia i la seguretat de l’ús d’hidroxicloroquina en professionals sanitaris amb infecció lleu-moderada per SARS-Cov 2, del qual aviat tindrem resultats definitius per a poder aportar a la ciència. Un altre dels projectes que tenim en marxa és un registre de més de 1.000 pacients, amb infecció per SARS-Cov 2, que han estat atesos al nostre hospital, en el qual hem col·laborat més de 10 serveis i que conté més de 200 variables. Amb aquesta base de dades, s’està posant en marxa la realització de diversos estudis multidisciplinaris en diferents aspectes del diagnòstic, tractament i seguiment d’aquests pacients.

Ja estem a finals de juny, després de la ràpida adaptació de l’hospital i l’esforç dels professionals sanitaris, es comença a veure un descens del nombre de casos. No obstant, es manté l’alerta d’un pròxim rebrot, a l’espera de poder desenvolupar una vacuna. D’altra banda, queda recuperar l’activitat assistencial que s’ha vist aturada els últims 3 mesos, en un hospital tan gran i amb tanta quantitat de pacients com és la Vall d’Hebron.

Ha estat un viatge educatiu, estressant i emocional. Malgrat la sensació que encara queda molt per fer, ens sentim orgullosos d’haver aportat el nostre gra de sorra en aquesta lluita.

Emile Anderssen Nordahl
Alba Vimes
Elena Guillén

Aquesta entrada ha esta publicada en Formació, General, Investigació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s