FARMACOLOGIA CLÍNICA EN EL COMBIVACS

El dilluns 19 d’abril de 2021 es va anunciar per part del Ministeri de Sanitat la posada en marxa de CombiVacS, un assaig clínic promogut, coordinat i finançat per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en el qual, a més de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, hi van participar quatre hospitals més: l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital La Paz, el Clínico San Carlos de Madrid, i l’Hospital Las Cruces de Biscaia. A més també participen el Centro Nacional de Microbiología (CNM) de l’ISCIII com a laboratori central i l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS).

CombiVacS és un assaig clínic en fase 2, comparatiu, aleatoritzat i adaptatiu. L’objectiu principal és avaluar si als 14 dies es produeix un increment significatiu en les xifres d’anticossos enfront a SARS-CoV-2 en les persones que ja havien rebut una dosi de la vacuna Vaxzevria (AstraZeneca) després de rebre una dosi de Comirnaty (Pfizer), el que s’anomena vacunació heteròloga.

Personalment, vaig participar en el reclutament de participants, mitjançant trucada telefònica. Es van incloure aquelles persones en les quals hagués transcorregut entre 8 i 12 setmanes des de la dosi de la vacuna Vaxzevria (AstraZeneca) en el moment de l’inici de l’assaig. Alguns criteris d’exclusió van ser: haver patit la infecció per SARS-CoV-2, dones embarassades o tenir més de 60 anys.

Entre les dificultats de reclutament, ens vam trobar amb la por que manifestaven els contactats per exposar-se a vacunes amb mecanismes d’acció diferent. Malgrat això, es van reclutar entre tots els centres 676 persones que van accedir a participar de forma voluntària.

Després de l’aleatorització, el grup 1 (grup d’intervenció), format per 450 persones, va rebre una dosi de la vacuna Comirnaty (Pfizer), seguida de 28 dies d’observació clínica i anàlisi d’anticossos durant un any. El grup 2 (grup control), format per 226 persones, no va rebre cap dosi nova de vacuna. No obstant això, després dels resultats positius de l’anàlisi intermèdia, es va oferir a tots els participants del grup control rebre també la vacuna de Pfizer.

L’edat mitjana de les persones incloses va ser de 44 anys i el 56,5% varen ser dones.

Dels 663 casos que van completar l’estudi, en aquells que van rebre la pauta de vacunació combinada, es va observar que potenciava la immunitat humoral, de manera que els títols d’anticossos eren fins i tot superiors als observats amb la vacunació homòloga (dos dosis d’una mateixa vacuna) en estudis previs.

També es va observar un augment de 4 vegades en la resposta immunològica cel·lular després de la segona dosi d’una vacuna d’ARN missatger en persones que prèviament havien rebut una vacuna adenoviral.

Les reaccions adverses van ser predominantment lleus (68,3%) o moderades (29,9%) i les més freqüents varen ser dolor al punt d’injecció (88,2%), induració (35,5%), mal de cap (44,4%) i miàlgia (43,3%). No es van descriure efectes greus.

Els resultats d’aquest estudi s’acaben de publicar a la revista The Lancet. Pots accedir a l’article al següent enllaç

Edgardo Raúl Lovell

Aquesta entrada ha esta publicada en General, Investigació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s