FARMACOLOGIA CLÍNICA EN EL COMBIVACS

El dilluns 19 d’abril de 2021 es va anunciar per part del Ministeri de Sanitat la posada en marxa de CombiVacS, un assaig clínic promogut, coordinat i finançat per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en el qual, a més de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, hi van participar quatre hospitals més: l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital La Paz, el Clínico San Carlos de Madrid, i l’Hospital Las Cruces de Biscaia. A més també participen el Centro Nacional de Microbiología (CNM) de l’ISCIII com a laboratori central i l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS).

CombiVacS és un assaig clínic en fase 2, comparatiu, aleatoritzat i adaptatiu. L’objectiu principal és avaluar si als 14 dies es produeix un increment significatiu en les xifres d’anticossos enfront a SARS-CoV-2 en les persones que ja havien rebut una dosi de la vacuna Vaxzevria (AstraZeneca) després de rebre una dosi de Comirnaty (Pfizer), el que s’anomena vacunació heteròloga.

Personalment, vaig participar en el reclutament de participants, mitjançant trucada telefònica. Es van incloure aquelles persones en les quals hagués transcorregut entre 8 i 12 setmanes des de la dosi de la vacuna Vaxzevria (AstraZeneca) en el moment de l’inici de l’assaig. Alguns criteris d’exclusió van ser: haver patit la infecció per SARS-CoV-2, dones embarassades o tenir més de 60 anys.

Entre les dificultats de reclutament, ens vam trobar amb la por que manifestaven els contactats per exposar-se a vacunes amb mecanismes d’acció diferent. Malgrat això, es van reclutar entre tots els centres 676 persones que van accedir a participar de forma voluntària.

Després de l’aleatorització, el grup 1 (grup d’intervenció), format per 450 persones, va rebre una dosi de la vacuna Comirnaty (Pfizer), seguida de 28 dies d’observació clínica i anàlisi d’anticossos durant un any. El grup 2 (grup control), format per 226 persones, no va rebre cap dosi nova de vacuna. No obstant això, després dels resultats positius de l’anàlisi intermèdia, es va oferir a tots els participants del grup control rebre també la vacuna de Pfizer.

L’edat mitjana de les persones incloses va ser de 44 anys i el 56,5% varen ser dones.

Dels 663 casos que van completar l’estudi, en aquells que van rebre la pauta de vacunació combinada, es va observar que potenciava la immunitat humoral, de manera que els títols d’anticossos eren fins i tot superiors als observats amb la vacunació homòloga (dos dosis d’una mateixa vacuna) en estudis previs.

També es va observar un augment de 4 vegades en la resposta immunològica cel·lular després de la segona dosi d’una vacuna d’ARN missatger en persones que prèviament havien rebut una vacuna adenoviral.

Les reaccions adverses van ser predominantment lleus (68,3%) o moderades (29,9%) i les més freqüents varen ser dolor al punt d’injecció (88,2%), induració (35,5%), mal de cap (44,4%) i miàlgia (43,3%). No es van descriure efectes greus.

Els resultats d’aquest estudi s’acaben de publicar a la revista The Lancet. Pots accedir a l’article al següent enllaç

Edgardo Raúl Lovell

Publicat dins de General, Investigació | Deixa un comentari

LA FARMACOLOGIA CLÍNICA I LA MEDICINA TRASLACIONAL

El passat mes d’abril vàrem assistir al Webinar titulat “Del descobriment científic a l’assaig clínic”, organitzat pel VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia). A la presentació es va exposar el procés d’estudi i desenvolupament en rosegadors del fàrmac Omomyc (OMO-103), el qual inactiva el gen Myc i causa la disminució de la proliferació de cèl•lules tumorals. Es van explicar amb detall els passos de la investigació en animals i els estudis d’imatge realitzats, on l’administració del fàrmac per via intravenosa mostrava la disminució de la mida dels tumors. Gràcies a aquestes troballes, es va sol•licitar l’aprovació per iniciar els estudis del medicament en humans, i va rebre la corresponent autorització de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) per iniciar l’assaig clínic de fase I.

La medicina traslacional és el pas intermedi entre la investigació bàsica (cel·lular in vitro, citològica, experimental en animals), en la qual es busca comprendre els mecanismes del desenvolupament d’una malaltia, i la investigació clínica, que té com a objectiu avaluar la seguretat i l’eficàcia dels nous tractaments en éssers humans.

Des del punt de vista de la farmacologia clínica, es participa en l’elaboració, l’avaluació i la vigilància dels aspectes ètics, metodològics i farmacocinètics dels protocols d’assaigs clínics de fase I. Aquesta tasca és de vital interès per al desenvolupament del coneixement mèdic, i per garantir la seguretat dels pacients davant de medicaments que s’avaluen per primera vegada en humans. Una de les raons principals és que malgrat els estudis preclínics, hi ha diferències fisiològiques i un cert risc o incertesa pel que fa a la tolerància i els efectes adversos que poden presentar-se en humans.

Previ a l’inici d’un assaig clínic de fase I i després de l’autorització de l’AEMPS, la participació dels farmacòlegs clínics en l’avaluació de protocols d’aquests estudis en els Comitès d’Ètica d’Investigació de Medicaments (CEIm), se centra en determinar si la població escollida per a l’assaig és l’adequada i si està justificada (sans, malalts o poblacions susceptibles), si les dosis d’inici són adequades, si els riscos que comporta l’experimentació són menors als potencials avantatges, i si tots els riscos de participar en l’assaig són explicats de manera entenedora en el document de consentiment informat. Un cop avaluats aquests i altres aspectes de l’estudi, es realitza una presentació a l’assemblea del CEIm on es decideix conjuntament si el dictamen és favorable per poder donar inici a l’assaig clínic.

Tot aquest procés és fonamental per traduir els descobriments científics en tractaments que millorin la salut dels pacients. La comunicació i la col•laboració entre investigadors, farmacòlegs i clínics és indispensable per accelerar i assegurar la comercialització de medicaments segurs i eficaços.

Francesca Filippi-Arriaga

Publicat dins de Formació, General, Jornades | Deixa un comentari

LA RESIDÈNCIA EN FARMACOLOGIA CLÍNICA

La Farmacologia Clínica és l’especialitat mèdica que avalua els efectes dels fàrmacs en humans. Se centra en els efectes beneficiosos i els riscos, així com el cost i tots els aspectes dels assaigs que permeten avaluar els fàrmacs, de cara a traslladar tot aquest coneixement a l’activitat assistencial.

A Espanya hi ha aproximadament unes 21 places de Farmacologia Clínica ofertades per 16 unitats docents, localitzades principalment a Barcelona i Madrid, però també amb centres a Santander, Alacant, Sevilla o Canàries. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) ofereix aquest any tres places de residents de Farmacologia Clínica.

L’itinerari formatiu de l’HUVH inclou una rotació clínica d’un any i mig (18 mesos): 4 mesos per Medicina Interna, 2 mesos per Urgències, i quatre rotacions de 3 mesos per una especialitat mèdica en la qual l’ús de fàrmacs és molt elevat, a escollir segons les preferències del resident.

Posteriorment, el resident inicia la rotació de Farmacologia Clínica de dos anys i mig (30 mesos) en les següents àrees:

  • Farmacovigilància i Farmacoepidemiologia (9 mesos): s’integrarà al Centre de Farmacovigilància de Catalunya i avaluarà els efectes adversos notificats mitjançant la Tarjeta Groga. Participarà en les activitats de farmacovigilància de l’hospital en contacte amb els diferents serveis clínics, i en estudis epidemiològics d’ús de fàrmacs amb el grup de Farmacoepidemiologia.
  • Informació i atenció primària (9 mesos): farà de consultor i respondrà les consultes que es rebin al servei, sobre dubtes de l’eficàcia dels fàrmacs, risc de teratogènia, entre d’altres. Ajudarà a l’elaboració d’informes per a la Comissió Farmacoterapèutica (CFT) i la Comissió d’Avaluació de Tractaments en Situacions Especials d’Ús (com els sol·licitats fora de fitxa tècnica). Una altra part de la rotació se centra a conèixer les funcions dels farmacòlegs clínics a l’Atenció Primària (polítiques de medicaments, plans de suport a la prescripció de metges de família…). També participarà en l’elaboració de butlletins sobre terapèutica.
  • Assaigs clínics i investigació clínica (9 mesos): formarà part de l’equip del CEIm (Comitè d’Ètica d’Investigació en medicaments) i avaluarà els protocols d’assaigs clínics. També pot escollir fer rotacions en unitats d’assaigs clínics en fase I i en unitats de suport metodològic i gestió de la investigació.
  • Rotació opcional (3 mesos): podrà completar la seva formació durant 3 mesos a alguna àrea específica que consideri, ja sigui per aprofundir en coneixements prèviament adquirits, o per a iniciar-se en alguna branca de la Farmacologia Clínica que no hagi pogut fer al centre. Hi ha la possibilitat de fer-la a altres centres d’àmbit nacional o internacional.

Una vegada completada la residència, les sortides laborals són àmplies i diverses. Hi ha demanda de farmacòlegs en centres d’investigació independents, hospitals, comitès d’ètica, universitats (com a docents i/o investigadors), agències reguladores, atenció primària i industria farmacèutica. L’especialitat ofereix un ampli ventall de possibilitats, segons les preferències de cada persona.

Si voleu conèixer el nostre Servei o teniu algun dubte, escriviu-nos un correu electrònic a les adreces que trobareu al peu de la nota. Volem que conegueu en què consisteix la nostra especialitat i el nostre servei. Us esperem!

Dades tutor: mosabate@vhebron.ent

Dades de resident: eguillen@vhebron.net

Servei de Farmacologia Clínica – Antiga Escola d’Infermeria – 3ª planta.

Publicat dins de Formació, General | Deixa un comentari

ESTAT ACTUAL DE LES VACUNES ENFRONT DE LA COVID-19

Com a part de les activitats de la Sociedad Española de Farmacología Clínica(SEFC), el 13 de gener de 2021, la Dra Laura Javaloyes, farmacòloga clínica de l’Hospital Puerta de Hierro de Madrid, va presentar el Webinar: Estado actual de las vacunas frente a la COVID-19.

Molts residents, farmacòlegs clínics i professionals sanitaris vam tenir l’oportunitat de conèixer i aprofundir sobre les diferents opcions de vacunes disponibles, els seus mecanismes d’acció, la seva efectivitat i seguretat. També es van tractar aspectes ètics en els quals es van manifestar diferents punts de vista sobre si fer o no obligatòria la vacunació per al personal sanitari o les poblacions de pacients en les quals s’hauria de prioritzar la vacunació.

Segons l’informe de Farmacovigilància del 9 de març de 2021 de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS), fins al 8 de març de 2021 s’havien autoritzat a la Unió Europea tres vacunes enfront de la COVID-19 (Pfizer, Moderna i AstraZeneca), i fins al 21 de febrer de 2021, s’havien administrat a Espanya 3.058.776 dosis de vacunes.

La implementació de la vacunació ha fet ressaltar la importància i l’efectivitat de la farmacovigilància, ja que s’han rebut 6.266 notificacions de sospites de reaccions adverses. Simultàniament, han sortit avaluacions sobre la seguretat de les vacunes, com la realitzada pel Comité para la Evaluación de Riesgos en Farmacovigilància Europeo (PRAC), després de la suspensió temporal i la indicació de reprendre vacuna d’AstraZeneca per notificacions de trombosi venosa cerebral. Es va concloure que no es considera que l’administració d’aquesta vacuna se associï amb un augment del risc global de quadres tromboembòlics en les persones vacunades.

Tots aquests aspectes reflecteixen el procés de creació, avaluació, implementació i vigilància de mesures sanitàries, davant d’una pandèmia que ha posat a prova, en l’àmbit científic, el desenvolupament de vacunes i medicaments en temps rècord. També mostren que davant d’una crisi sanitària poden sorgir aspectes positius, com el treball multidisciplinar enfocat a una finalitat comuna i una població conscient de la importància d’un sistema sanitari sòlid i preparat.

Des del punt de vista de la Farmacologia Clínica, el treball en l’avaluació i la participació en assaigs clínics per a l’aprovació de vacunes i medicaments, així com la farmacovigilància posterior a la seva autorització, són aspectes en els quals la nostra especialitat és, i seguirà sent, de vital importància per a garantir la seguretat dels pacients.

Francesca Filippi-Arriaga

Publicat dins de Farmacovigilància, Formació, General, Investigació, Jornades | Deixa un comentari

XIV JORNADA CIENTÍFICA DE VALL D’HEBRON INSTITUT DE RECERCA (VHIR)

Els dies 10 i 11 de desembre va tenir lloc la XIV Jornada Científica de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en la qual es van presentar els projectes d’investigació que es van realitzar l’any passat entre els professionals de l’hospital Vall d’Hebron i del VHIR. Atesa la situació actual, la jornada va ser amb format online i semipresencial, per tal de poder respectar les mesures d’aforament.

Es varen presentar diversos projectes pre i postdoctorals de diferents camps científics. Del nostre servei, dues de les residents vam presentar dos treballs que van ser acceptats en format pòster.

Alba Vimes, resident de segon any, va presentar un estudi realitzat en col·laboració amb el Servei de Dermatologia i amb Judit Riera, metge adjunt del nostre servei, sobre l’ús i coneixement farmacogenètic a la pràctica clínica en el camp de la dermatologia.

Per part meva, vaig presentar algunes dades del projecte CEICOV, un estudi descriptiu que s’ha realitzat conjuntament amb membres del Comitè d’Ètica de l’Hospital Vall d’Hebron, sobre les característiques dels estudis COVID-19 que es van avaluar durant la primera onada de la pandèmia.

Seguidament presentem els pòsters que van ser acceptats.

Elena Guillén

Publicat dins de General, Investigació, Jornades | Deixa un comentari