CONGRÉS DE LA “SOCIEDAD ESPAÑOLA DE FORMACIÓN SANITARIA ESPECIALIZADA”: LA PETJADA DE VALL D’HEBRON

A principis de novembre, del dia 6 al 8, es va dur a terme el IV congrés de la Sociedad Española de Formación Sanitaria Especializada (SEFSE) – AREDA, i la XVI trobada nacional de tutors i caps d’estudi de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), a Barcelona.

El lema d’aquest any era “Aprenderás Seguro”, amb el doble sentit de la importància de la formació i l’aprenentatge del resident, i a la vegada, la seguretat d’aquest i dels pacients. El programa va estar centrat, per tant, en aquest àmbit, incloent tallers que van versar sobre diferents metodologies docents tant clíniques, com tècniques i emocionals, l’avaluació dels residents, i competències i gestions del tutor vers el resident i els pacients.

El segon dia de congrés, es van presentar els treballs dels assistents en forma de pòsters i comunicacions orals. Vaig tenir la fortuna d’ésser seleccionada per a fer una comunicació oral en temàtica d’avaluació, titulada “la Evaluación Negativa al Final de la Residencia: un vacío sin resolver (de momento)”, que em van tutoritzar la Dra Mònica Rodríguez (cap de docència de l’Hospital Vall d’Hebron i internista) i el Dr Luis Landín (vicepresident del Consell Nacional de Formació Especialitzada i cirurgià plàstic), als quals he d’agrair la seva participació i acompanyament en tot el meu procés.

A la presentació, vaig parlar sobre la constitució, l’any 2017, d’un Grup de Treball amb diferents membres de les comissions nacionals, i jo a més com a representant de residents i de Farmacologia Clínica, a demanda del Consell Nacional d’Especialitats en Ciències de la Salut, per a elaborar una proposta d’examen per als residents que al·legaven a una avaluació final negativa i sol·licitaven un examen extraordinari davant la seva comissió. El contingut d’aquest examen i la seva execució, fins ara, no estaven establerts; aquí radica la importància de l’activitat del nostre grup de treball. La proposta que vam realitzar es troba en procés de ratificació per implementar-la (o no) i incloure-la al Reial Decret.

Finalment, m’agradaria dir que en general al congrés va predominar la participació dels hospitals principalment de Barcelona, Madrid i País Basc. També voldria comentar que hi ha una baixa afluència de residents, pel que penso que en properes convocatòries fóra interessant conscienciar-nos que la SEFSE pot ser un bon punt d’intercanvi d’impressions i activitats entre tutors i residents. Per tant, caldria incrementar la nostra participació, ja que nosaltres també hem de ser part de la nostra formació.

Podeu consultar la meva participació i la d’altres companys al twitter de la Dra Mònica Rodríguez. Cal destacar la del Dr Marcos Pérez i el Dr Jordi Bañeras, de l’Hospital Vall d’Hebron, que van ser premiats com a millors comunicacions amb empat!

Judit Riera

JORNADA “INTELIGENCIA ARTIFICIAL EN SALUD: DE LA INVESTIGACIÓN A LA PRÁCTICA CLÍNICA”

El passat mes de juny el Departament de Salut i l’associació de Bioinformàtics Barcelona van organitzar la Jornada “Inteligencia Artificial (IA) en Salud: de la Investigación a la Práctica Clínica”, on es varen plantejar casos reals d’aplicabilitat de la IA, l’estat actual i la tendència cap al futur.

L’aplicabilitat de la IA en la pràctica clínica consisteix a avançar fins una medicina de precisió, utilitzant el gran volum de dades biomèdiques amb les quals es compta a l’actualitat associat als avenços tecnològics que ajuden al seu procediment.

En aquesta jornada es varen tractar aspectes generals sobre la forma d’obtenir i preparar les dades i els tipus d’algorismes que poden ajudar a la presa de decisions. De manera específica, es varen explicar propostes d’algorismes per a analitzar radiografies o mostres d’anatomia patològica, així com procediments d’extracció i agregació d’informació estructurada a partir dels camps de text lliures de les notes clíniques. Tot això pot obrir noves oportunitats en les anàlisis de dades clíniques, la personalització de les cures i la gestió de recursos hospitalaris.

A l’àmbit de la farmacologia clínica, la IA podria contribuir en diferents aspectes, com per exemple, la realització d’estudis de farmacoepidemiologia amb dades encara més reals respecte a l’ús diari de medicaments per part dels pacients.

Els principals dubtes sobre l’aplicabilitat de la IA en salut és definir inicialment quines dades s’utilitzaran (històries clíniques, dades òmiques, dispositius electrònics, entre d’altres) i com es prepararan i s’utilitzaran. Tot això genera un gran repte que necessita canvis en el paradigma de gestió i anàlisi de les dades, tenint en compte els aspectes ètics i legals. Així, per exemple, s’han proposat diferents metodologies per a identificar automàticament informació personal en les notes clíniques, de manera que un algorisme podria des-identificar aquesta informació i generar una informació utilitzable sense problemes de violació de la confidencialitat.

La transició del sistema actual d’informació a un ecosistema de Big Data presenta reptes diversos: sincronització entre fonts de dades, qualitat i fiabilitat de les dades, seguretat i obtenció d’informació de valor, entre d’altres. El repte futur serà assolir això amb els estàndards de qualitat i seguretat adequats, i en compliment amb els requisits ètics i legals existents.

 

Lina Maria Leguízamo

14TH CONGRESS OF EUROPEAN ASSOCIATION OF CLINICAL PHARMACOLOGY AND THERAPEUTICS

El darrer cap de setmana de juny es va celebrar el 14è congrés de l’European Association of Clinical Pharmacology and Therapeutics (EACPT) a Estocolm, al qual vam assistir juntament amb personal adjunt del servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Vall d’Hebron.

Durant el congrés van tenir lloc conferències i ponències de temes que van des dels nous avenços a l’àrea de l’anticoagulació, teràpies antimicrobianes  i psicoteràpia fins a les noves fronteres en la lluita contra el càncer. Es va debatre la necessitat de prescriure fàrmacs o, en el seu defecte, des-prescriure’ls. Dins d’aquesta línia, és primordial optimitzar la preparació dels futurs prescriptors, ja que la inseguretat i la manca d’eines amb les quals els metges es troben a l’hora d’iniciar la seva pràctica clínica queda patent.

Una de les activitats més interessants des del punt de vista dels residents, va ser la reunió de joves farmacòlegs i investigadors que va tenir lloc el dia previ a l’inici de l’EACPT. Es van intercanviar idees i suggerències sobre com podem millorar i fer més accesibles les noves línies d’investigació entre nosaltres. Un dels conceptes més sorprenents va ser l’enfocament vers la necessitat de fomentar l’intercanvi d’idees i la col·laboració entre especialistes de diverses àrees, intentant utilitzar la figura del farmacòleg clínic com a pont entre els investigadors científics i els clínics. Per això s’ha creat, gràcies a la col·laboració de personal del Karolinska Institut i d’un resident de l’Hospital Clínic, l’EACPT Young Clinical Pharmacologists Working Group. La idea d’aquest grup és fomentar la col·laboració internacional i interdisciplinar, mitjançant una sèrie de debats telemàtics i presencials que s’iniciaran a partir d’aquest any.

Per a més informació podeu consultar aquesta pàgina.

I finalment, també va ser increïble poder gaudir d’Estocolm, amb els seus dies de 19 hores, dels passeigs pel port i en vaixell, i dels seus espectaculars capvespres.

Elena Guillén

AIXÒ NO ÉS UN ADÉU: MÉS BÉ, FINS AVIAT!

La residència és una etapa formativa i personal molt intensa: has triat el teu camí i pots posar en pràctica tot allò que has estat anys estudiant, sumat a tots els bons i mals moments que ocorren (especialment els bons!). I com tota etapa, té un inici i un final.

Arribats a aquest punt on s’acaba la residència, les emocions són ambivalents: alegria per ser metge especialista, la tristesa per deixar enrere als companys, el neguit per una nova feina, etc. La part positiva de la Farmacologia Clínica és que la gran majoria de residents trobem feina amb facilitat, i no patim la incertesa pel futur laboral.

És inevitable mirar enrere i sentir nostàlgia, però amb l’alegria d’haver gaudit de la feina feta, i ben feta. Si ara em preguntessin si tornaria a triar la mateixa especialitat i el mateix hospital, respondria un SÍ rotund; estic molt content de la meva elecció i no hi ha hagut cap moment que me n’hagi penedit. Aprofito per a donar les gràcies a totes aquelles persones amb qui he pogut treballar aquests anys, per la seva ajuda i per a contribuir cadascú a la seva manera, a haver-me format com al metge especialista que seré a partir d’ara.

El món de la Farmacologia Clínica a Catalunya és petit en comparació d’altres especialitats. Per això, aquesta publicació no és un adéu: més bé, un fins aviat!

Kristopher Amaro

XIII SEMINARIO INTERNACIONAL SOBRE LA DECLARACIÓN UNIVERSAL SOBRE BIOÉTICA Y DERECHOS HUMANOS DE LA UNESCO EN RELACIÓN AL CONVENIO DE OVIEDO: “EDICIÓN GENÓMICA, BIOÉTICA Y RESPONSABILIDAD”

El desenvolupament de la biotecnologia permet alterar de manera estructural la genètica mitjançant l’edició genòmica. Existeixen diversos mètodes, però el més conegut actualment és el CRISPR/Cas9, que es caracteritza per la seva alta especificitat i accessibilitat.

Al febrer de 2016, l’autoritat britànica reguladora de l’embriologia humana va concedir la primera autorització al món per a aplicar la tècnica CRISPR en embrions humans no viables, amb la finalitat d’estudiar el desenvolupament preimplantacional humà. No obstant això, a l’abril de 2015, a la Xina ja havien començat aquestes pràctiques a causa d’una legislació més permissiva.

Actualment en alguns assaigs clínics en curs s’està avaluant aquesta tècnica que té l’objectiu de modificar el genoma humà de cèl·lules somàtiques “ex vivo”, per a reintroduir-les posteriorment al cos del pacient. El Dr. Montoliu, autor del llibre: Editando genes: recorta, pega y colorea, va comentar que un problema reconegut actualment és la manca de fiabilitat dels mecanismes de reparació posteriors al tall realitzat per CRISPR. El fet que no es conegui la seguretat d’aquesta tècnica limita la seva aplicació, de moment, en malalties genètiques i càncers greus.

El que ha motivat més debat ètic i social és l’aplicació de CRISPR en embrions, cèl·lules embrionàries o cèl·lules germinals humanes. S’ha acceptat en investigació bàsica, però s’ha qüestionat la seva aplicació clínica per les possibles conseqüències de l’alteració genètica de l’individu generat i de la seva descendència, així com la seva aplicació per tal de millorar l’espècie humana.

Per aquest motiu, el passat dia 7 de febrer alguns companys del servei vàrem assistir al XIII Seminario de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona. Una de les característiques més interessants de la jornada va ser un debat multidisciplinar, on es van intercanviar diferents idees i en el qual van participar especialistes de diversos camps, sobretot de la biologia, la biotecnologia, el dret i la bioètica.

La primera taula rodona tractava sobre els avantatges i avenços que ha aportat la investigació en aquest camp, des del punt de vista més tècnic, i dels potencials beneficis i riscos derivats de l’actual coneixement de la tècnica. Es va comentar la notícia recent del naixement de les primeres bessones xineses amb la teòrica capacitat d’evitar la infecció pel VIH, per interrupció del correceptor CCR5 mitjançant la tècnica CRISPR/Cas9, la qual impedeix la seva replicació. La segona taula rodona va tractar sobre les implicacions bioètiques que suposa aquest canvi i quines són les perspectives futures i possibles restriccions o solucions que es plantegen.

Diverses opinions han catalogat com no ètica la investigació realitzada amb CRISPR en les bessones xineses, pel fet d’utilitzar una tècnica d’eficàcia no provada i seguretat desconeguda en un embrió sa, amb la intenció de prevenir una malaltia per a la qual es disposa actualment de mesures preventives conegudes, amb uns riscos genètics imprevisibles per a les afectades i la seva descendència. A tot això s’ha d’afegir un consentiment deficient i l’absència d’aprovació d’un Comitè Ètic d’Investigació.

Es va plantejar el fet que les restriccions ètiques a l’ús de CRISPR són de difícil aplicació en un món globalitzat, dominat pel “mercat”, en el qual la medicina i els avenços es desenvolupen a un ritme tan accelerat, i en un context de confosa complexitat normativa.

Elena Guillén