14TH CONGRESS OF EUROPEAN ASSOCIATION OF CLINICAL PHARMACOLOGY AND THERAPEUTICS

El darrer cap de setmana de juny es va celebrar el 14è congrés de l’European Association of Clinical Pharmacology and Therapeutics (EACPT) a Estocolm, al qual vam assistir juntament amb personal adjunt del servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Vall d’Hebron.

Durant el congrés van tenir lloc conferències i ponències de temes que van des dels nous avenços a l’àrea de l’anticoagulació, teràpies antimicrobianes  i psicoteràpia fins a les noves fronteres en la lluita contra el càncer. Es va debatre la necessitat de prescriure fàrmacs o, en el seu defecte, des-prescriure’ls. Dins d’aquesta línia, és primordial optimitzar la preparació dels futurs prescriptors, ja que la inseguretat i la manca d’eines amb les quals els metges es troben a l’hora d’iniciar la seva pràctica clínica queda patent.

Una de les activitats més interessants des del punt de vista dels residents, va ser la reunió de joves farmacòlegs i investigadors que va tenir lloc el dia previ a l’inici de l’EACPT. Es van intercanviar idees i suggerències sobre com podem millorar i fer més accesibles les noves línies d’investigació entre nosaltres. Un dels conceptes més sorprenents va ser l’enfocament vers la necessitat de fomentar l’intercanvi d’idees i la col·laboració entre especialistes de diverses àrees, intentant utilitzar la figura del farmacòleg clínic com a pont entre els investigadors científics i els clínics. Per això s’ha creat, gràcies a la col·laboració de personal del Karolinska Institut i d’un resident de l’Hospital Clínic, l’EACPT Young Clinical Pharmacologists Working Group. La idea d’aquest grup és fomentar la col·laboració internacional i interdisciplinar, mitjançant una sèrie de debats telemàtics i presencials que s’iniciaran a partir d’aquest any.

Per a més informació podeu consultar aquesta pàgina.

I finalment, també va ser increïble poder gaudir d’Estocolm, amb els seus dies de 19 hores, dels passeigs pel port i en vaixell, i dels seus espectaculars capvespres.

Elena Guillén

Anuncis

AIXÒ NO ÉS UN ADÉU: MÉS BÉ, FINS AVIAT!

La residència és una etapa formativa i personal molt intensa: has triat el teu camí i pots posar en pràctica tot allò que has estat anys estudiant, sumat a tots els bons i mals moments que ocorren (especialment els bons!). I com tota etapa, té un inici i un final.

Arribats a aquest punt on s’acaba la residència, les emocions són ambivalents: alegria per ser metge especialista, la tristesa per deixar enrere als companys, el neguit per una nova feina, etc. La part positiva de la Farmacologia Clínica és que la gran majoria de residents trobem feina amb facilitat, i no patim la incertesa pel futur laboral.

És inevitable mirar enrere i sentir nostàlgia, però amb l’alegria d’haver gaudit de la feina feta, i ben feta. Si ara em preguntessin si tornaria a triar la mateixa especialitat i el mateix hospital, respondria un SÍ rotund; estic molt content de la meva elecció i no hi ha hagut cap moment que me n’hagi penedit. Aprofito per a donar les gràcies a totes aquelles persones amb qui he pogut treballar aquests anys, per la seva ajuda i per a contribuir cadascú a la seva manera, a haver-me format com al metge especialista que seré a partir d’ara.

El món de la Farmacologia Clínica a Catalunya és petit en comparació d’altres especialitats. Per això, aquesta publicació no és un adéu: més bé, un fins aviat!

Kristopher Amaro

XIII SEMINARIO INTERNACIONAL SOBRE LA DECLARACIÓN UNIVERSAL SOBRE BIOÉTICA Y DERECHOS HUMANOS DE LA UNESCO EN RELACIÓN AL CONVENIO DE OVIEDO: “EDICIÓN GENÓMICA, BIOÉTICA Y RESPONSABILIDAD”

El desenvolupament de la biotecnologia permet alterar de manera estructural la genètica mitjançant l’edició genòmica. Existeixen diversos mètodes, però el més conegut actualment és el CRISPR/Cas9, que es caracteritza per la seva alta especificitat i accessibilitat.

Al febrer de 2016, l’autoritat britànica reguladora de l’embriologia humana va concedir la primera autorització al món per a aplicar la tècnica CRISPR en embrions humans no viables, amb la finalitat d’estudiar el desenvolupament preimplantacional humà. No obstant això, a l’abril de 2015, a la Xina ja havien començat aquestes pràctiques a causa d’una legislació més permissiva.

Actualment en alguns assaigs clínics en curs s’està avaluant aquesta tècnica que té l’objectiu de modificar el genoma humà de cèl·lules somàtiques “ex vivo”, per a reintroduir-les posteriorment al cos del pacient. El Dr. Montoliu, autor del llibre: Editando genes: recorta, pega y colorea, va comentar que un problema reconegut actualment és la manca de fiabilitat dels mecanismes de reparació posteriors al tall realitzat per CRISPR. El fet que no es conegui la seguretat d’aquesta tècnica limita la seva aplicació, de moment, en malalties genètiques i càncers greus.

El que ha motivat més debat ètic i social és l’aplicació de CRISPR en embrions, cèl·lules embrionàries o cèl·lules germinals humanes. S’ha acceptat en investigació bàsica, però s’ha qüestionat la seva aplicació clínica per les possibles conseqüències de l’alteració genètica de l’individu generat i de la seva descendència, així com la seva aplicació per tal de millorar l’espècie humana.

Per aquest motiu, el passat dia 7 de febrer alguns companys del servei vàrem assistir al XIII Seminario de la Cátedra UNESCO de Bioética de la Universidad de Barcelona. Una de les característiques més interessants de la jornada va ser un debat multidisciplinar, on es van intercanviar diferents idees i en el qual van participar especialistes de diversos camps, sobretot de la biologia, la biotecnologia, el dret i la bioètica.

La primera taula rodona tractava sobre els avantatges i avenços que ha aportat la investigació en aquest camp, des del punt de vista més tècnic, i dels potencials beneficis i riscos derivats de l’actual coneixement de la tècnica. Es va comentar la notícia recent del naixement de les primeres bessones xineses amb la teòrica capacitat d’evitar la infecció pel VIH, per interrupció del correceptor CCR5 mitjançant la tècnica CRISPR/Cas9, la qual impedeix la seva replicació. La segona taula rodona va tractar sobre les implicacions bioètiques que suposa aquest canvi i quines són les perspectives futures i possibles restriccions o solucions que es plantegen.

Diverses opinions han catalogat com no ètica la investigació realitzada amb CRISPR en les bessones xineses, pel fet d’utilitzar una tècnica d’eficàcia no provada i seguretat desconeguda en un embrió sa, amb la intenció de prevenir una malaltia per a la qual es disposa actualment de mesures preventives conegudes, amb uns riscos genètics imprevisibles per a les afectades i la seva descendència. A tot això s’ha d’afegir un consentiment deficient i l’absència d’aprovació d’un Comitè Ètic d’Investigació.

Es va plantejar el fet que les restriccions ètiques a l’ús de CRISPR són de difícil aplicació en un món globalitzat, dominat pel “mercat”, en el qual la medicina i els avenços es desenvolupen a un ritme tan accelerat, i en un context de confosa complexitat normativa.

Elena Guillén

 

PARTICIPACIÓ AL CONGRÉS NACIONAL DE DERMATOLOGIA 2019

Gràcies a l’any i mig de rotacions clíniques que fem durant la residència, vaig tenir l’ocasió de formar-me uns mesos al Servei de Dermatologia. Arran d’aquest període, gràcies al Dr Vicenç García-Patos i al Dr Antoni Castells (l’actual i l’anterior cap de servei), vaig iniciar un treball conjunt per elaborar una monografia sobre les repercussions dermatològiques de l’ús de fàrmacs dopants en esportistes.

La redacció ha requerit un munt de treball de cerca bibliogràfica, redacció, reflexió i col·laboració, però aquest any amb motiu del 47è Congrés Nacional de Dermatologia i Venerelogia d’Espanya, en conjunt amb la Dra Glòria Aparicio, ens han convocat com a ponents del congrés.

Aquesta ocasió és una gran oportunitat d’exposar la nostra feina al Simposi sobre Dermatologia i Esport, que es farà el divendres 7 de Juny a la tarda i a la que esteu tots convidats!

Podeu consultar el programa complert i tota la informació en el següent enllaç

A més de la ponència al congrés, farem una presentació prèvia del tema a la Clínica Teknon el proper 25 d’Abril al matí, i iniciarem el procés de publicació de la monografia.

Tot això reflexa la importància que té el període de rotació clínica per als farmacòlegs clínics de cara a la integració amb altres especialitats, així com les oportunitats que s’ofereixen arran de col·laborar amb grans especialistes avesats a la docència, assistència i recerca, disposats a formar i acollir qualsevol resident amb predisposició.

Judit Riera

VÍDEO DE L’ESPECIALITAT I JORNADES D’INFORMACIÓ PER A FUTURS RESIDENTS

Aviat començarà l’elecció de places MIR. Aquest any comptem amb 3 places per a nous residents.

El proper dia 19 de març a les 15.30 h es realitzarà una sessió informativa al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona,  oberta a tots els futurs residents. Podeu trobar més informació al següent enllaç.

El  20 de març, de 9.00 a 11.00 h se celebrarà la jornada de portes obertes, a la sala d’actes del Pavelló Docent del nostre hospital. A partir de les 11.00 h, els futurs residents podran realitzar una visita guiada amb els tutors i residents als diferents serveis, inclòs el nostre.

Si no podeu venir el dia assenyalat, també hi ha la possibilitat de contactar amb nosaltres i organitzar una visita. Us hi esperem!

Per a més informació, us deixem un vídeo on especialistes i residents de diferents hospitals, amb la participació de la Dra. Agustí, Cap de Secció del nostre servei, expliquen en què consisteix la nostra especialitat.

 

Carla Sans

Dades de contacte:

• Tutor: Mónica Sabaté (mosabate@vhebron.net), Xavier Vidal (xavidal@vhebron.net)
• Residents: Carla Sans (sans@vhebron.net), ) Judit Riera (j.riera@vhebron.net)
  Servei de Farmacologia Clínica. Antiga Escola d’Infermeria – 3a planta. Hospital Universitari Vall d’Hebron