VIII JORNADA DE ASPECTOS ÉTICOS DE LA INVESTIGACIÓN BIOMÉDICA

Els dies 24 i 25 de novembre va tenir lloc la vuitena jornada d’aspectes ètics de la investigació biomèdica, amb una edició 100% virtual, en la qual es van exposar els reptes de la investigació i dels Comitès d’Ètica d’Investigació (CEI) en temps de pandèmia.

Els CEI són organismes imprescindibles per avaluar estudis d’investigació i assaigs clínics, amb la finalitat d’assegurar que es respectin adequadament els aspectes ètics i metodològics de la investigació.

En aquesta jornada es va tractar sobre com s’han gestionat els projectes d’investigació en temps de pandèmia per part dels CEI, dels nous reptes en referència a les noves tecnologies, de la gestió de dades de salut, i de les mostres biològiques en els biobancs. Es va parlar de les fortaleses dels CEI que inclouen el respecte als pacients mitjançant l’obtenció del consentiment informat i la formació constant dels membres dels CEI.

Cal destacar la urgència per part dels investigadors per a publicar els resultats dels estudis en relació a la pandèmia. Aquest punt es va comentar durant tota la jornada. Es va manifestar que s’ha viscut una allau d’estudis d’investigació amb la sensació de la necessitat de publicar ràpid i amb presses, però que aquest fet no impedia complir amb les normes ètiques.

Tot això ha fet que els CEI hagin tingut molta activitat. S’han fet més sessions de les habituals, ateses les nombroses sol·licituds de revisions de protocols, per investigar, per publicar…Finalment, tot això ha estat motivat perquè tothom desitgem el mateix, tots volem un tractament eficaç, i com se sol dir, aquest tractament o vacuna que es requereix, es volia per ahir, per tal de poder controlar la pandèmia.

Emilie Anderssen Nordahl

Publicat dins de Formació, General, Jornades | Deixa un comentari

I CONGRESO NACIONAL COVID19

Els dies 13 al 19 de setembre es va celebrar el I Congreso Nacional sobre COVID19, que es va distingir pel seu caràcter interdisciplinar i per fer-se telemàticament. En aquests temps d’incertesa, aquests tipus d’esdeveniments són essencials per avançar en els coneixements científics.

Vàrem poder escoltar diferents punts de vista: microbiòlegs, especialistes clínics i també professionals de la Salut Pública. En l’àmbit de la nostra especialitat, la Farmacologia Clínica, es van tractar qüestions com l’evidència científica en temps d’emergència sanitària i discussions sobre la terapèutica utilitzada fins ara per a combatre la Covid-19.

En una de les ponències, es va exposar un resum de les sospites de reaccions adverses a medicaments utilitzats contra el SARS-Cov-2, que s’havien notificat al Sistema Español de Farmacovigilancia de Medicamentos de uso Humano (SEFV-H). A l’inici de la pandèmia es va crear un grup de treball entre l’Agència Espanyola del Medicament i els centres autonòmics de Farmacovigilància, anomenat “Vigilancia RAM Covid-19”, que avalua les dades recollides sobre farmacovigilància. A partir d’aquesta informació, s’elaboren informes, notes informatives (com els fàrmacs que poder allargar QT) i fins i tot senyals d’alerta (com la que es va llançar a Europa sobre casos d’intents d’autòlisis en pacients espanyols que havien rebut tractament amb cloroquina/hidroxicloroquina). Fins a la data del congrés s’havien notificat reaccions adverses fonamentalment amb hidroxicloroquina (risc d’arrítmes i d’alteracions psiquiàtriques), tocilizumab (perforació intestinal i hipofibrinogenèmia) i lopinavir/ritonavir (alteracions renals i síndrome serotoninèrgica).

La notificació de reaccions adverses produïdes per fàrmacs és vital per a poder detectar riscos o reaccions que encara no es coneixen, i per tant cal notificar tota possible sospita.

El Congrés ha estat una bona via per a escoltar la veu dels científics i els professionals sanitaris. Es va fer menció especial a la publicació a The Lancet de l’article “The need for an independent evaluation of the COVID-19 response in Spain, per tal de demanar als màxims responsables dels governs una avaluació independent de la gestió que s’està realitzant a Espanya d’aquesta pandèmia i les conseqüències que està tenint per a tothom.

Alba Vimes

Publicat dins de Farmacovigilància, General, Jornades | Deixa un comentari

BENVINGUDA ALS NOUS RESIDENTS

El 28 de setembre es van fer els actes de benvinguda i presentació dels nous residents de Farmacologia Clínica, Lucía Bellas, Daniel Wang, Ricardo Javier Boy i Edgardo Raúl Lovell.

Aquest any, per motius d’aforament relacionats amb la pandèmia, la presentació ha estat una mica diferent. Primerament, es va exposar el pla de formació, seguit d’una presentació virtual amb cadascuna de les unitats del servei, a càrrec dels respectius adjunts, per tal d’explicar en què consisteix la nostra activitat: assaigs clínics, farmacovigilància i farmacoepidemiologia, consultes terapèutiques, comissió farmacoterapèutica i atenció primària. Els residents vàrem decidir fer una reunió a part i més petita, per a conèixer-nos i comentar el nostre punt de vista sobre l’especialitat i altres dubtes.

Malgrat les restriccions, aquest any estem especialment il·lusionats, ja que es va oferir una nova plaça, i comptem amb quatre nous residents, que a més a més s’han fet esperar.

Tenim moltes ganes d’ensenyar-vos i acompanyar-vos en aquest viatge. Esperem que us puguem contagiar aquest entusiasme i ganes de créixer.

Elena Guillén

Publicat dins de Formació, General | Deixa un comentari

L’ESPECIALITZACIÓ EN FARMACOLOGIA CLÍNICA A L’HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON

La Farmacologia clínica és l’especialitat mèdica que es centra en l’avaluació dels efectes dels medicaments en les persones, particularment en els efectes beneficiosos, els riscs i els costos, i en la valoració de com es trasllada el coneixement generat pels assaigs clínics i altres estudis a l’activitat assistencial.

A Espanya hi ha convocades 18 places MIR de Farmacologia clínica, localitzades principalment a Barcelona i Madrid, però també  a altres àrees com Santander, Sevilla, Alacant o Tenerife. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) aquest any ha ampliat aquest any l’oferta a 4 places de residents de Farmacologia clínica.

L’itinerari formatiu de l’HUVH inclou una rotació clínica d’un any i mig (18 mesos): 4 mesos a Medicina interna, 2 a Urgències i 4 rotacions de 3 mesos cadascuna en una especialitat mèdica amb un ús rellevant de medicaments, a triar en funció de les preferències del resident.

Posteriorment, el resident comença la rotació a Farmacologia clínica pròpiament, de dos anys i mig de durada, i que inclou les següents àrees:

  • Farmacovigilància i Farmacoepidemiologia (9 mesos). El resident s’integra a l’equip del Centre de Farmacovigilància de Catalunya i participa en l’avaluació d’efectes indesitjats notificats a través del sistema de la Targeta groga. També participa en estudis epidemiològics sobre ús de medicaments amb el grup de Farmacoepidemiologia.
  • Informació sobre medicaments i terapèutica (9 mesos). El resident esdevé un consultor i respon diferents interconsultes que es reben al servei, que poden ser qüestions sobre l’eficàcia de determinats medicaments, sobre risc de teratogènesi o altres dubtes de terapèutica. També treballa en l’elaboració d’informes per a diferents comissions com la farmacoterapèutica o el comitè en què s’avalua la idoneïtat d’utilitzar certs fàrmacs fora de fitxa tècnica. Una altra part de la rotació es centra en oferir recolzament en temes de terapèutica a l’Atenció primària i en l’elaboració de butlletins.
  • Assaigs clínics i investigació clínica (9 mesos). El resident forma part de l’equip del CEIm  (Comitè d’ètica d’investigació amb medicaments) i avalua propostes d’assaigs clínics. També inclou rotacions en una unitat d’assaigs clínics de fase I i unitats de suport metodològic i gestió de la investigació.
  • Rotació opcional (3 mesos). El resident podrà completar la seva formació durant 3 mesos en alguna àrea específica que consideri, ja sigui per a aprofundir en coneixements prèviament adquirits o per iniciar-se en alguna branca de la farmacologia clínica que no hagi pogut conèixer prou en el centre. Hi ha la possibilitat de fer aquesta rotació en altres centres de l’àmbit nacional o internacional.

Un cop completada la residència, les sortides laborals són àmplies i variades. Hi ha demanda de farmacòlegs clínics en centres de recerca independents, hospitals, comitès d’ètica, universitats (com a docents i/o investigadors), agències reguladores, atenció primària i indústria farmacèutica. L’especialitat ofereix un ampli ventall de possibilitats a valorar segons les preferències de cada persona. Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a aquest correu.

Elena Guillén

Publicat dins de General | Deixa un comentari

VÍDEO EXPLICATIU SOBRE L’ESPECIALITAT

Podeu veure el vídeo explicatiu sobre la nostra especialitat en el següent enllaç

Publicat dins de General | Deixa un comentari