ROTACIÓ EXTERNA

La residència de Farmacologia Clínica té moltes coses bones. Una d’elles és la gran variabilitat que existeix dins de l’especialitat, que t’obre la porta a molts llocs. Voldria destacar la rotació externa que realitzem l’últim any de residència. En el nostre cas, és una rotació de 3 mesos; podem escollir que sigui tan nacional com internacional. Altres residents han fet la seva rotació a llocs interessants, com l’AEMPS (Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios) en l’àmbit nacional, i a l’Hospital Karolinska a Estocolm o l’EMA (European Medicines Agency) a l’internacional.

La meva rotació externa la vaig realitzar a Oslo, a l’Hospital Diakonhjemmet, que té un centre dedicat a la psicofarmacologia. És un servei que es divideix principalment en tres: un dedicat a la investigació, un altre al monitoratge de fàrmacs i l’últim a la farmacogenètica. Atès que està molt ben desenvolupat, hi ha una bona connexió entre les tres àrees. El servei està integrat principalment per bioquímics, bioenginyers, farmacèutics, i metges especialitzats en farmacologia clínica i/o psiquiatria, ja que s’analitzen fonamentalment psicofàrmacs i antiepilèptics, tot i que també es realitzen altres monitoratges i estudis genètics.

L’objectiu principal és promoure el coneixement sobre medicaments i els seus efectes secundaris, per a contribuir a un ús més raonat dels medicaments en psiquiatria. Durant la meva estada, em vaig dedicar al monitoratge terapèutic de fàrmacs i a l’aprenentatge de la variabilitat farmacogenètica, a fi d’interpretar els resultats analítics farmacogenètics.

És una rotació molt interessant, i cal destacar que és un hospital que es dedica a aquestes tasques des de fa molt anys. Tenen un programa únic en el qual integren, en cada pacient, les proves de monitoratge juntament amb les de farmacogenètica. Això fa que es puguin valorar, per exemple, concentracions elevades d’un fàrmac específic, així com poder veure que s’ha sol·licitat estudi farmacogenètic. L’existència d’una mutació que justifiqui les altes concentracions, degudes a una variant mutada que li causa activitat enzimàtica reduïda, fa que el pacient només necessiti la meitat de la dosi per a aconseguir els valors desitjats, o que hagi de prendre un altre fàrmac.

Recomano aquesta estada al 100%, tot i que, com sóc nativa en el noruec, em va ajudar molt a l’aprofitament de la rotació. A més, és un gran lloc per a investigar, principalment aspectes relacionats amb la farmacogenètica, part que està molt desenvolupada, amb una mitjana d’uns 30 articles publicats a l’any.

Emilie Anderssen Nordahl

BENVINGUTS FUTURS RESIDENTS!

Aviat començarà l’elecció de places MIR. Aquest any comptem amb 3 places per a nous residents.

L’any passat el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, va realitzar una sessió informativa online, la qual podeu consultar al següent enllaç, en cas que sigui del vostre interès.

El 21 de març, de 9 a 11 hores, se celebrarà la jornada de portes obertes, al Saló d’Actes del Pavelló Docent de l’hospital. A partir de les 11 hores, els futurs residents podran realitzar una visita guiada amb els tutors i residents als diferents serveis, inclòs el nostre. Us explicarem l’itinerari formatiu, que s’ha actualitzat recentment, entre d’altres coses.

Si no podeu venir el dia assenyalat, també hi ha la possibilitat de contactar amb nosaltres i organitzar una visita. Us esperem!

D’altra banda, si voleu ampliar la informació per seccions sobre les nostres funcions a cada àrea de rotació, podeu accedir-hi a través de les pestanyes d’aquesta mateixa pàgina, que està en procés de renovació.

A més, comptem amb diferents xarxes socials, per exemple, el nostre Instagram, on en els propers dies anirem afegint vídeos informatius sobre l’experiència de ser resident de Farmacologia Clínica a Vall d’Hebron: des de l’ambient a les guàrdies, passant per com és viure a Barcelona, fins a com treballem al servei segons l’àrea en la qual estem fent la rotació. Ens encanta compartir la nostra experiència com a residents!

Per a més informació, us deixem un vídeo on especialistes i residents de diferents hospitals, amb la participació de la Dra. Agustí, Cap de Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Vall d’Hebron, expliquen en què consisteix la nostra especialitat.

Lucía Bellas

Dades de contacte:

Tutors: Mònica Sabaté (monica.sabate@vallhebron.cat), Judit Riera (judit.riera@vallhebron.cat), Montserrat Bosch (montserrat.bosch@vallhebron.cat)

EL NOU PORTAL D’ASSAIGS CLÍNICS EUROPEU CTIS (CLINICAL TRIAL INFORMATION SYSTEM): ESTEM EN UN PROCÉS DE CANVI

Des de la visió del metge resident, els mesos de rotació externa s’esperen amb il·lusió ja que representa un període de temps en el qual es pot aprofundir en un tema relacionat amb l’especialitat. En aquesta ocasió vull compartir una part de l’experiència que he tingut en la rotació externa durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2022, en els quals vaig tenir l’oportunitat de formar-me i treballar en l’àrea d’assaigs clínics de medicaments d’ús humà, a l’Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitarios (AEMPS).

Actualment a Espanya i a Europa, des de la perspectiva reguladora dels assaigs clínics, s’està en procés de canvi i d’implementació del nou portal d’assaigs clínics europeu, el Clinical Trial Information System (CTIS), impulsat per l’Agència Europea del Medicament (EMA). Aquest portal té l’objectiu principal de facilitar el flux d’informació entre els patrocinadors d’assaigs clínics, els estats membres de la Unió Europea (UE) i la Comissió Europea, durant el cicle de vida d’un assaig clínic. Un altre avantatge és que es preveu augmentar la transparència, ja que qualsevol persona podrà veure la informació continguda en CTIS consultant el lloc web públic de cerca. Des del punt de vista de la farmacologia clínica, també aportarà l’avantatge d’una avaluació coordinada de les notificacions de seguretat d’assaigs clínics en l’Espai Econòmic Europeu, contribuent a la comprensió dels beneficis i riscos dels medicaments en investigació.

La implementació d’aquest sistema ofereix nous reptes per a les agències reguladores, com el de millorar la comunicació i organització dels països europeus, tractar d’unificar criteris d’avaluació, mantenir el treball en equip amb els Comitès d’Ètica d’Investigació en aquesta nova plataforma, resoldre els dubtes dels promotors en aspectes tècnics, la notificació constant d’errors informàtics de la plataforma per a la seva correcció, etc. No obstant, davant d’aquestes dificultats, preval el treball, l’optimisme i la millora constant.

Des del punt de vista de l’avaluació d’assaigs clínics en les diferents àrees dins de l’AEMPS (preclínica, assaigs clínics, qualitat, biològics, química, clínica, etc.), s’observa un increment de l’avaluació d’assaigs clínics amb dissenys innovadors de fàrmacs amb mecanismes d’acció complexos, medicaments de teràpia avançada i/o productes sanitaris. En aquest aspecte caldria assenyalar el treball multidisciplinar, en què els professionals sanitaris de l’AEMPS (biòlegs, metges, farmacèutics, químics, etc.) comparteixen la seva experiència i habilitats científiques individuals per a enriquir el treball grupal, amb la finalitat de proporcionar una avaluació confiable i adequada dels medicaments en investigació.

Tot i que el canvi a un nou sistema d’avaluació sempre és un repte, la rebuda, el perfeccionament i la implementació adequada de CTIS pot ajudar a que Espanya i la UE segueixin sent un lloc atractiu i efectiu per a la execució de la investigació clínica.

Representació sistemàtica del sistema CTIS

*Referència: Document CTIS Highlights 2020 (EMA)

Francesca Filippi

ROTACIÓ EXTERNA EN FARMACOECONOMIA

Entre els diversos camps de coneixement dels que formen la Farmacologia clínica com a especialitat mèdica, existeix la farmacoeconomia. Es tracta d’una àrea dins l’Economia de la Salut i esdevé la unió de dos camps a priori molt distants com són d’una banda la terapèutica dels medicaments i, de l’altra, l’economia.

Quan decidim que volem ser metges o metgesses i triem una especialitat, generalment ens basem en trets científics i humans: ens agrada ser professionals que ajuden als altres al mateix temps que gaudim de la ciència i la investigació. No obstant, la nostra societat cada cop és més complexa en l’àmbit de les relacions humanes –el que inclou relacions entre institucions i territoris- i això repercuteix en la importància que adquireix l’economia en tot allò que fem. Sense perdre de vista la visió més clàssica del que comporta la professió mèdica, cada cop cobra més sentit la formació en altres àrees que complementi i ajudi a millorar la nostra activitat professional.

La rotació externa en aquesta àrea es desenvolupa amb una col·laboració estreta amb l’economista de la Salut Marta Trapero Bertran, en el marc d’un conveni establert amb la Universitat de Lleida, on ella és professora titular d’Economia Aplicada. Durant aquesta rotació es posen les bases sobre l’Economia de la Salut i dins el marc teòric general, es treballen els aspectes més pràctics i profitosos per a la nostra especialitat, com són l’avaluació econòmica i l’anàlisi d’impacte pressupostari. Aquests dos aspectes formen part del que conformaria una correcta anàlisi de la informació econòmica dins la nostra àrea: una avaluació econòmica es pot realitzar segons 4 tipus de metodologies (Anàlisi cost-benefici, cost-utilitat, cost-efectivitat i minimització de costos), segons la naturalesa d’allò que es vol avaluar i/o comparar. Per altra banda, l’anàlisi d’impacte pressupostari és clau per determinar quina part del nostre pressupost es veurà afectada si decidim destinar diners a aquell recurs (tractament, política de salut pública, etc).

Així doncs, com a metges especialitzats en la terapèutica dels fàrmacs, la farmacoeconomia és una vessant indispensable a tenir en compte ja que, com dèiem prèviament, la presa de decisions terapèutiques envers els pacients, no només es basa en criteris purament científics i humans sinó que, lamentablement, els recursos dels que disposem són finits. Una de les metes més importants de la farmacoeconomia és procurar que l’accés als medicaments esdevingui de la manera més justa possible per a tota la població des del punt de vista econòmic, a més de poder distribuir el pressupost disponible equitativament entre totes les decisions en salut, perquè la nostra població aconsegueixi un estat de salut òptim en relació als recursos dels que disposem.

Alba Vimes

FARMACOGENÈTICA DINS LA FARMACOLOGIA CLÍNICA

Actualment sabem que la capacitat dels individus per a metabolitzar diverses substàncies depèn de nombrosos factors, incloent el medi ambient, el gènere, l’edat i el perfil genètic. La càrrega genètica d’un individu és molt important ja que pot condicionar canvis en el transport, metabolisme o efectes sobre les dianes dels medicaments. Per això, és important definir el fenotip d’un pacient determinant si és metabolitzador ràpid, lent o intermedi i condicionar la toxicitat i/o resposta terapèutica a un fàrmac.

El descobriment del genoma humà ha contribuït de forma bastant definitiva al desenvolupament de la farmacogenètica i la farmacogenòmica, les quals poden ajudar el facultatiu a prescriure una medicina personalitzada per a optimitzar la resposta al tractament i reduir els efectes adversos que es poguessin presentar.

Molts autors utilitzen els termes de farmacogenètica i farmacogenòmica de manera indiscriminada, ja que la diferència entre aquestes dues disciplines és petita. La farmacogenètica estudia la relació dels factors genètics que influeixen en la resposta variable dels individus a certs medicaments, mentre que la farmacogenòmica estudia la variació de l’expressió dels gens rellevants per a les malalties i la resposta variable a cert medicament.

Actualment, quins són els objectius de la recerca en farmacogenètica? Els objectius són els següents:

a) Identificar les variacions en el genoma relacionades amb la farmacocinètica i la farmacodinàmia dels medicaments.

b) Avaluar la resposta clínica.

c) Desenvolupar mètodes de diagnòstic mitjançant l’anàlisi genètica per a detectar reaccions idiosincràtiques abans de l’administració d’un fàrmac.

En el present i en el futur, la farmacogenètica tindrà un paper important en el tractament individualitzat dels pacients, motiu pel qual els farmacòlegs clínics hi han de tenir un paper important, ja que som una especialitat mèdica que estudia les diferents propietats i reaccions que poden arribar a produir els diversos medicaments als pacients. Sens dubte, la Segona Edició del Curs de Farmacogenètica de la Sociedad Española de Farmacología Clínica contribuirà a entendre millor les bases teòriques i pràctiques del camp esmentat amb tant de futur.

Daniel Wang