ESTAT ACTUAL DE LES VACUNES ENFRONT DE LA COVID-19

Com a part de les activitats de la Sociedad Española de Farmacología Clínica(SEFC), el 13 de gener de 2021, la Dra Laura Javaloyes, farmacòloga clínica de l’Hospital Puerta de Hierro de Madrid, va presentar el Webinar: Estado actual de las vacunas frente a la COVID-19.

Molts residents, farmacòlegs clínics i professionals sanitaris vam tenir l’oportunitat de conèixer i aprofundir sobre les diferents opcions de vacunes disponibles, els seus mecanismes d’acció, la seva efectivitat i seguretat. També es van tractar aspectes ètics en els quals es van manifestar diferents punts de vista sobre si fer o no obligatòria la vacunació per al personal sanitari o les poblacions de pacients en les quals s’hauria de prioritzar la vacunació.

Segons l’informe de Farmacovigilància del 9 de març de 2021 de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS), fins al 8 de març de 2021 s’havien autoritzat a la Unió Europea tres vacunes enfront de la COVID-19 (Pfizer, Moderna i AstraZeneca), i fins al 21 de febrer de 2021, s’havien administrat a Espanya 3.058.776 dosis de vacunes.

La implementació de la vacunació ha fet ressaltar la importància i l’efectivitat de la farmacovigilància, ja que s’han rebut 6.266 notificacions de sospites de reaccions adverses. Simultàniament, han sortit avaluacions sobre la seguretat de les vacunes, com la realitzada pel Comité para la Evaluación de Riesgos en Farmacovigilància Europeo (PRAC), després de la suspensió temporal i la indicació de reprendre vacuna d’AstraZeneca per notificacions de trombosi venosa cerebral. Es va concloure que no es considera que l’administració d’aquesta vacuna se associï amb un augment del risc global de quadres tromboembòlics en les persones vacunades.

Tots aquests aspectes reflecteixen el procés de creació, avaluació, implementació i vigilància de mesures sanitàries, davant d’una pandèmia que ha posat a prova, en l’àmbit científic, el desenvolupament de vacunes i medicaments en temps rècord. També mostren que davant d’una crisi sanitària poden sorgir aspectes positius, com el treball multidisciplinar enfocat a una finalitat comuna i una població conscient de la importància d’un sistema sanitari sòlid i preparat.

Des del punt de vista de la Farmacologia Clínica, el treball en l’avaluació i la participació en assaigs clínics per a l’aprovació de vacunes i medicaments, així com la farmacovigilància posterior a la seva autorització, són aspectes en els quals la nostra especialitat és, i seguirà sent, de vital importància per a garantir la seguretat dels pacients.

Francesca Filippi-Arriaga

XIV JORNADA CIENTÍFICA DE VALL D’HEBRON INSTITUT DE RECERCA (VHIR)

Els dies 10 i 11 de desembre va tenir lloc la XIV Jornada Científica de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en la qual es van presentar els projectes d’investigació que es van realitzar l’any passat entre els professionals de l’hospital Vall d’Hebron i del VHIR. Atesa la situació actual, la jornada va ser amb format online i semipresencial, per tal de poder respectar les mesures d’aforament.

Es varen presentar diversos projectes pre i postdoctorals de diferents camps científics. Del nostre servei, dues de les residents vam presentar dos treballs que van ser acceptats en format pòster.

Alba Vimes, resident de segon any, va presentar un estudi realitzat en col·laboració amb el Servei de Dermatologia i amb Judit Riera, metge adjunt del nostre servei, sobre l’ús i coneixement farmacogenètic a la pràctica clínica en el camp de la dermatologia.

Per part meva, vaig presentar algunes dades del projecte CEICOV, un estudi descriptiu que s’ha realitzat conjuntament amb membres del Comitè d’Ètica de l’Hospital Vall d’Hebron, sobre les característiques dels estudis COVID-19 que es van avaluar durant la primera onada de la pandèmia.

Seguidament presentem els pòsters que van ser acceptats.

Uso y conocimiento de la farmacogenética en la práctica clínica en DermatologíaBaixa

14ª Jornada Científica VHIRBaixa

Elena Guillén

VIII JORNADA DE ASPECTOS ÉTICOS DE LA INVESTIGACIÓN BIOMÉDICA

Els dies 24 i 25 de novembre va tenir lloc la vuitena jornada d’aspectes ètics de la investigació biomèdica, amb una edició 100% virtual, en la qual es van exposar els reptes de la investigació i dels Comitès d’Ètica d’Investigació (CEI) en temps de pandèmia.

Els CEI són organismes imprescindibles per avaluar estudis d’investigació i assaigs clínics, amb la finalitat d’assegurar que es respectin adequadament els aspectes ètics i metodològics de la investigació.

En aquesta jornada es va tractar sobre com s’han gestionat els projectes d’investigació en temps de pandèmia per part dels CEI, dels nous reptes en referència a les noves tecnologies, de la gestió de dades de salut, i de les mostres biològiques en els biobancs. Es va parlar de les fortaleses dels CEI que inclouen el respecte als pacients mitjançant l’obtenció del consentiment informat i la formació constant dels membres dels CEI.

Cal destacar la urgència per part dels investigadors per a publicar els resultats dels estudis en relació a la pandèmia. Aquest punt es va comentar durant tota la jornada. Es va manifestar que s’ha viscut una allau d’estudis d’investigació amb la sensació de la necessitat de publicar ràpid i amb presses, però que aquest fet no impedia complir amb les normes ètiques.

Tot això ha fet que els CEI hagin tingut molta activitat. S’han fet més sessions de les habituals, ateses les nombroses sol·licituds de revisions de protocols, per investigar, per publicar…Finalment, tot això ha estat motivat perquè tothom desitgem el mateix, tots volem un tractament eficaç, i com se sol dir, aquest tractament o vacuna que es requereix, es volia per ahir, per tal de poder controlar la pandèmia.

Emilie Anderssen Nordahl

I CONGRESO NACIONAL COVID19

Els dies 13 al 19 de setembre es va celebrar el I Congreso Nacional sobre COVID19, que es va distingir pel seu caràcter interdisciplinar i per fer-se telemàticament. En aquests temps d’incertesa, aquests tipus d’esdeveniments són essencials per avançar en els coneixements científics.

Vàrem poder escoltar diferents punts de vista: microbiòlegs, especialistes clínics i també professionals de la Salut Pública. En l’àmbit de la nostra especialitat, la Farmacologia Clínica, es van tractar qüestions com l’evidència científica en temps d’emergència sanitària i discussions sobre la terapèutica utilitzada fins ara per a combatre la Covid-19.

En una de les ponències, es va exposar un resum de les sospites de reaccions adverses a medicaments utilitzats contra el SARS-Cov-2, que s’havien notificat al Sistema Español de Farmacovigilancia de Medicamentos de uso Humano (SEFV-H). A l’inici de la pandèmia es va crear un grup de treball entre l’Agència Espanyola del Medicament i els centres autonòmics de Farmacovigilància, anomenat “Vigilancia RAM Covid-19”, que avalua les dades recollides sobre farmacovigilància. A partir d’aquesta informació, s’elaboren informes, notes informatives (com els fàrmacs que poder allargar QT) i fins i tot senyals d’alerta (com la que es va llançar a Europa sobre casos d’intents d’autòlisis en pacients espanyols que havien rebut tractament amb cloroquina/hidroxicloroquina). Fins a la data del congrés s’havien notificat reaccions adverses fonamentalment amb hidroxicloroquina (risc d’arrítmes i d’alteracions psiquiàtriques), tocilizumab (perforació intestinal i hipofibrinogenèmia) i lopinavir/ritonavir (alteracions renals i síndrome serotoninèrgica).

La notificació de reaccions adverses produïdes per fàrmacs és vital per a poder detectar riscos o reaccions que encara no es coneixen, i per tant cal notificar tota possible sospita.

El Congrés ha estat una bona via per a escoltar la veu dels científics i els professionals sanitaris. Es va fer menció especial a la publicació a The Lancet de l’article “The need for an independent evaluation of the COVID-19 response in Spain”, per tal de demanar als màxims responsables dels governs una avaluació independent de la gestió que s’està realitzant a Espanya d’aquesta pandèmia i les conseqüències que està tenint per a tothom.

Alba Vimes

BENVINGUDA ALS NOUS RESIDENTS

El 28 de setembre es van fer els actes de benvinguda i presentació dels nous residents de Farmacologia Clínica, Lucía Bellas, Daniel Wang, Ricardo Javier Boy i Edgardo Raúl Lovell.

Aquest any, per motius d’aforament relacionats amb la pandèmia, la presentació ha estat una mica diferent. Primerament, es va exposar el pla de formació, seguit d’una presentació virtual amb cadascuna de les unitats del servei, a càrrec dels respectius adjunts, per tal d’explicar en què consisteix la nostra activitat: assaigs clínics, farmacovigilància i farmacoepidemiologia, consultes terapèutiques, comissió farmacoterapèutica i atenció primària. Els residents vàrem decidir fer una reunió a part i més petita, per a conèixer-nos i comentar el nostre punt de vista sobre l’especialitat i altres dubtes.

Malgrat les restriccions, aquest any estem especialment il·lusionats, ja que es va oferir una nova plaça, i comptem amb quatre nous residents, que a més a més s’han fet esperar.

Tenim moltes ganes d’ensenyar-vos i acompanyar-vos en aquest viatge. Esperem que us puguem contagiar aquest entusiasme i ganes de créixer.

Elena Guillén