L’ESPECIALITZACIÓ EN FARMACOLOGIA CLÍNICA A L’HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON

La Farmacologia clínica és l’especialitat mèdica que es centra en l’avaluació dels efectes dels medicaments en les persones, particularment en els efectes beneficiosos, els riscs i els costos, i en la valoració de com es trasllada el coneixement generat pels assaigs clínics i altres estudis a l’activitat assistencial.

A Espanya hi ha convocades 18 places MIR de Farmacologia clínica, localitzades principalment a Barcelona i Madrid, però també  a altres àrees com Santander, Sevilla, Alacant o Tenerife. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) aquest any ha ampliat aquest any l’oferta a 4 places de residents de Farmacologia clínica.

L’itinerari formatiu de l’HUVH inclou una rotació clínica d’un any i mig (18 mesos): 4 mesos a Medicina interna, 2 a Urgències i 4 rotacions de 3 mesos cadascuna en una especialitat mèdica amb un ús rellevant de medicaments, a triar en funció de les preferències del resident.

Posteriorment, el resident comença la rotació a Farmacologia clínica pròpiament, de dos anys i mig de durada, i que inclou les següents àrees:

• Farmacovigilància i Farmacoepidemiologia (9 mesos). El resident s’integra a l’equip del Centre de Farmacovigilància de Catalunya i participa en l’avaluació d’efectes indesitjats notificats a través del sistema de la Targeta groga. També participa en estudis epidemiològics sobre ús de medicaments amb el grup de Farmacoepidemiologia.
• Informació sobre medicaments i terapèutica (9 mesos). El resident esdevé un consultor i respon diferents interconsultes que es reben al servei, que poden ser qüestions sobre l’eficàcia de determinats medicaments, sobre risc de teratogènesi o altres dubtes de terapèutica. També treballa en l’elaboració d’informes per a diferents comissions com la farmacoterapèutica o el comitè en què s’avalua la idoneïtat d’utilitzar certs fàrmacs fora de fitxa tècnica. Una altra part de la rotació es centra en oferir recolzament en temes de terapèutica a l’Atenció primària i en l’elaboració de butlletins.
• Assaigs clínics i investigació clínica (9 mesos). El resident forma part de l’equip del CEIm  (Comitè d’ètica d’investigació amb medicaments) i avalua propostes d’assaigs clínics. També inclou rotacions en una unitat d’assaigs clínics de fase I i unitats de suport metodològic i gestió de la investigació.
• Rotació opcional (3 mesos). El resident podrà completar la seva formació durant 3 mesos en alguna àrea específica que consideri, ja sigui per a aprofundir en coneixements prèviament adquirits o per iniciar-se en alguna branca de la farmacologia clínica que no hagi pogut conèixer prou en el centre. Hi ha la possibilitat de fer aquesta rotació en altres centres de l’àmbit nacional o internacional.

Un cop completada la residència, les sortides laborals són àmplies i variades. Hi ha demanda de farmacòlegs clínics en centres de recerca independents, hospitals, comitès d’ètica, universitats (com a docents i/o investigadors), agències reguladores, atenció primària i indústria farmacèutica. L’especialitat ofereix un ampli ventall de possibilitats a valorar segons les preferències de cada persona.

Elena Guillén

ROTACIÓ EXTERNA A L’HOSPITAL KAROLINSKA, SUÈCIA

Durant el període de quatre anys de formació especialitzada en Farmacologia clínica tenim l’oportunitat de realitzar una rotació externa de 3 mesos en algun centre on el resident i el tutor creguin que en pot treure profit per completar la seva formació.

En el meu cas, vaig decidir anar al departament de Farmacologia clínica de l’Hospital Universitari Karolinska, a Estocolm. La meva decisió va venir motivada, sobretot, perquè es tracta d’un hospital referent a nivell europeu en la nostra especialitat i perquè penso que és molt bo anar a l’estranger a descobrir diferents ambients i mètodes de treball.

Durant els tres mesos vaig treballar en diferents àrees del departament, principalment al “Drug Information Centre, Karolic” (consulta terapèutica), on vaig poder participar en l’elaboració de respostes a consultes, així com a les reunions setmanals on es discuteixen les de més interès. Vaig centrar gran part de la rotació a participar en l’elaboració i manteniment de la base de dades d’interaccions medicamentoses (Janusmed Interaktioner och Riskprofil) així com també amb la de diferències de gènere en quant a eficàcia i seguretat de medicaments (Kön och Genus), participant activament en la cerca bibliogràfica i elaborant textos per a ambdues bases de dades. Això m’ha permès entendre com funcionen aquestes bases de dades i reunir-me amb persones expertes en aquesta àrea. A més, atès que es tracta d’un departament punter en monitorització de nivells terapèutics (TDM) i farmacogenètica, vaig tenir la gran oportunitat de poder aprendre sobre les diferents tècniques de laboratori i sobre la interpretació dels resultats. Finalment, vaig poder involucrar-me en la Unitat d’Assaigs Clínics, que és una unitat de fase I/II. Durant tota la rotació l’ambient laboral va ser immillorable i em vaig sentir acollida des del primer dia, com si fos una resident més del seu departament.

Però no tot va ser treballar! Estocolm és una ciutat molt bonica (i molt interessant!), fins i tot a la tardor i a l’hivern, quan tot és fosc i congelat. Vaig tenir la sort de viure en una àrea molt tranquil·la, envoltada de bosc i llacs, amb unes vistes impressionants, sobretot quan estava tot nevat, i els caps de setmana vaig aprofitar per fer excursions per la zona i gaudir de la natura.

Puc dir que ha estat una molt bona experiència, tant a nivell professional com a nivell personal, i que estic absolutament convençuda de que va ser un encert.

Carla Sans

LA MEVA ROTACIÓ EXTERNA PEL FISABIO, VALÈNCIA

FISABIO és la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica. És una entitat que fomenta la investigació amb dades de salut a la Comunitat Valenciana. Se situa al barri conegut com Benimaclet, en un edifici institucional separat dels hospitals de la zona, així que, per a tothom que s’ho pregunti, aquesta rotació no és en un hospital;  si us voleu enfocar en alguna cosa assistencial, ¡aquest no és el lloc!

Vaig triar aprofitar els 3 mesos de rotació externa en el departament de Serveis en Salut del FISABIO, perquè m’havia cridat molt l’atenció la seva feina (ja hi havia contactat abans), i són referents en metodologies per estudiar l’adherència a tractaments mitjançant bases de dades. Cal destacar que la Comunitat Valenciana és dels pocs llocs a Europa on compten amb bases de dades de prescripció, de dispensació, així com de dades maternes i dades sobre nadons, i que es poden enllaçar entre elles. Per aquest motiu i perquè volia centrar la meva rotació en la Farmacoepidemiologia, vaig acudir al cap d’aquesta unitat.

Allà vaig tenir l’ocasió d’aprendre la seva manera de treballar, entendre l’estructura de les bases de dades que utilitzen (són diferents registres específics connectables mitjançant un codi), conèixer els diferents mètodes per estudiar adherència (i les implicacions d’utilitzar-ne l’un o l’altre), entendre les sèries temporals i les anàlisis de trajectòries per grups, i de conèixer en persona la que és una de les meves codirectores de tesi. Òbviament, entendre i aprendre aquestes matèries necessita que hi tinguis una predisposició important i molta lectura de la bibliografia adequada … jeje.

Tot el personal em va acceptar molt obertament com una més, i van estar disposats a resoldre’m dubtes i a formar-me. També vaig tenir l’oportunitat d’avançar moltíssim en el protocol de la meva tesi, sobretot des del punt de vista operatiu, gràcies a la seva ajuda, i poder practicar el maneig i l’anàlisi de les dades amb l’R Studio (estem intentant preparar un pòster junts!). Per als que us plantegeu una rotació pel FISABIO, heu de tenir bastant clar que us agrada la Farmacoepidemiologia i el maneig de dades reals massives, ja que s’hi dediquen de manera força exclusiva.

A més d’aprendre molt i conèixer grans professionals, també hi va haver temps per a les activitats extracurriculars: per descobrir València, que ofereix una quantitat ingent d’activitats de diferents tipus (karaokes, festes reggae, concerts de rock, museus, natura, esport, la Ciutat de les Arts). 100% recomanable!

 

Judit Riera Arnau (R4)

CONGRÉS DE LA “SOCIEDAD ESPAÑOLA DE FORMACIÓN SANITARIA ESPECIALIZADA”: LA PETJADA DE VALL D’HEBRON

A principis de novembre, del dia 6 al 8, es va dur a terme el IV congrés de la Sociedad Española de Formación Sanitaria Especializada (SEFSE) – AREDA, i la XVI trobada nacional de tutors i caps d’estudi de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), a Barcelona.

El lema d’aquest any era “Aprenderás Seguro”, amb el doble sentit de la importància de la formació i l’aprenentatge del resident, i a la vegada, la seguretat d’aquest i dels pacients. El programa va estar centrat, per tant, en aquest àmbit, incloent tallers que van versar sobre diferents metodologies docents tant clíniques, com tècniques i emocionals, l’avaluació dels residents, i competències i gestions del tutor vers el resident i els pacients.

El segon dia de congrés, es van presentar els treballs dels assistents en forma de pòsters i comunicacions orals. Vaig tenir la fortuna d’ésser seleccionada per a fer una comunicació oral en temàtica d’avaluació, titulada “la Evaluación Negativa al Final de la Residencia: un vacío sin resolver (de momento)”, que em van tutoritzar la Dra Mònica Rodríguez (cap de docència de l’Hospital Vall d’Hebron i internista) i el Dr Luis Landín (vicepresident del Consell Nacional de Formació Especialitzada i cirurgià plàstic), als quals he d’agrair la seva participació i acompanyament en tot el meu procés.

A la presentació, vaig parlar sobre la constitució, l’any 2017, d’un Grup de Treball amb diferents membres de les comissions nacionals, i jo a més com a representant de residents i de Farmacologia Clínica, a demanda del Consell Nacional d’Especialitats en Ciències de la Salut, per a elaborar una proposta d’examen per als residents que al·legaven a una avaluació final negativa i sol·licitaven un examen extraordinari davant la seva comissió. El contingut d’aquest examen i la seva execució, fins ara, no estaven establerts; aquí radica la importància de l’activitat del nostre grup de treball. La proposta que vam realitzar es troba en procés de ratificació per implementar-la (o no) i incloure-la al Reial Decret.

Finalment, m’agradaria dir que en general al congrés va predominar la participació dels hospitals principalment de Barcelona, Madrid i País Basc. També voldria comentar que hi ha una baixa afluència de residents, pel que penso que en properes convocatòries fóra interessant conscienciar-nos que la SEFSE pot ser un bon punt d’intercanvi d’impressions i activitats entre tutors i residents. Per tant, caldria incrementar la nostra participació, ja que nosaltres també hem de ser part de la nostra formació.

Podeu consultar la meva participació i la d’altres companys al twitter de la Dra Mònica Rodríguez. Cal destacar la del Dr Marcos Pérez i el Dr Jordi Bañeras, de l’Hospital Vall d’Hebron, que van ser premiats com a millors comunicacions amb empat!

Judit Riera

JORNADA “INTELIGENCIA ARTIFICIAL EN SALUD: DE LA INVESTIGACIÓN A LA PRÁCTICA CLÍNICA”

El passat mes de juny el Departament de Salut i l’associació de Bioinformàtics Barcelona van organitzar la Jornada “Inteligencia Artificial (IA) en Salud: de la Investigación a la Práctica Clínica”, on es varen plantejar casos reals d’aplicabilitat de la IA, l’estat actual i la tendència cap al futur.

L’aplicabilitat de la IA en la pràctica clínica consisteix a avançar fins una medicina de precisió, utilitzant el gran volum de dades biomèdiques amb les quals es compta a l’actualitat associat als avenços tecnològics que ajuden al seu procediment.

En aquesta jornada es varen tractar aspectes generals sobre la forma d’obtenir i preparar les dades i els tipus d’algorismes que poden ajudar a la presa de decisions. De manera específica, es varen explicar propostes d’algorismes per a analitzar radiografies o mostres d’anatomia patològica, així com procediments d’extracció i agregació d’informació estructurada a partir dels camps de text lliures de les notes clíniques. Tot això pot obrir noves oportunitats en les anàlisis de dades clíniques, la personalització de les cures i la gestió de recursos hospitalaris.

A l’àmbit de la farmacologia clínica, la IA podria contribuir en diferents aspectes, com per exemple, la realització d’estudis de farmacoepidemiologia amb dades encara més reals respecte a l’ús diari de medicaments per part dels pacients.

Els principals dubtes sobre l’aplicabilitat de la IA en salut és definir inicialment quines dades s’utilitzaran (històries clíniques, dades òmiques, dispositius electrònics, entre d’altres) i com es prepararan i s’utilitzaran. Tot això genera un gran repte que necessita canvis en el paradigma de gestió i anàlisi de les dades, tenint en compte els aspectes ètics i legals. Així, per exemple, s’han proposat diferents metodologies per a identificar automàticament informació personal en les notes clíniques, de manera que un algorisme podria des-identificar aquesta informació i generar una informació utilitzable sense problemes de violació de la confidencialitat.

La transició del sistema actual d’informació a un ecosistema de Big Data presenta reptes diversos: sincronització entre fonts de dades, qualitat i fiabilitat de les dades, seguretat i obtenció d’informació de valor, entre d’altres. El repte futur serà assolir això amb els estàndards de qualitat i seguretat adequats, i en compliment amb els requisits ètics i legals existents.

 

Lina Maria Leguízamo