La residència de Farmacologia Clínica té moltes coses bones. Una d’elles és la gran variabilitat que existeix dins de l’especialitat, que t’obre la porta a molts llocs. Voldria destacar la rotació externa que realitzem l’últim any de residència. En el nostre cas, és una rotació de 3 mesos; podem escollir que sigui tan nacional com internacional. Altres residents han fet la seva rotació a llocs interessants, com l’AEMPS (Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios) en l’àmbit nacional, i a l’Hospital Karolinska a Estocolm o l’EMA (European Medicines Agency) a l’internacional.

La meva rotació externa la vaig realitzar a Oslo, a l’Hospital Diakonhjemmet, que té un centre dedicat a la psicofarmacologia. És un servei que es divideix principalment en tres: un dedicat a la investigació, un altre al monitoratge de fàrmacs i l’últim a la farmacogenètica. Atès que està molt ben desenvolupat, hi ha una bona connexió entre les tres àrees. El servei està integrat principalment per bioquímics, bioenginyers, farmacèutics, i metges especialitzats en farmacologia clínica i/o psiquiatria, ja que s’analitzen fonamentalment psicofàrmacs i antiepilèptics, tot i que també es realitzen altres monitoratges i estudis genètics.
L’objectiu principal és promoure el coneixement sobre medicaments i els seus efectes secundaris, per a contribuir a un ús més raonat dels medicaments en psiquiatria. Durant la meva estada, em vaig dedicar al monitoratge terapèutic de fàrmacs i a l’aprenentatge de la variabilitat farmacogenètica, a fi d’interpretar els resultats analítics farmacogenètics.
És una rotació molt interessant, i cal destacar que és un hospital que es dedica a aquestes tasques des de fa molt anys. Tenen un programa únic en el qual integren, en cada pacient, les proves de monitoratge juntament amb les de farmacogenètica. Això fa que es puguin valorar, per exemple, concentracions elevades d’un fàrmac específic, així com poder veure que s’ha sol·licitat estudi farmacogenètic. L’existència d’una mutació que justifiqui les altes concentracions, degudes a una variant mutada que li causa activitat enzimàtica reduïda, fa que el pacient només necessiti la meitat de la dosi per a aconseguir els valors desitjats, o que hagi de prendre un altre fàrmac.
Recomano aquesta estada al 100%, tot i que, com sóc nativa en el noruec, em va ajudar molt a l’aprofitament de la rotació. A més, és un gran lloc per a investigar, principalment aspectes relacionats amb la farmacogenètica, part que està molt desenvolupada, amb una mitjana d’uns 30 articles publicats a l’any.
Emilie Anderssen Nordahl