I CONGRESO NACIONAL COVID19

Els dies 13 al 19 de setembre es va celebrar el I Congreso Nacional sobre COVID19, que es va distingir pel seu caràcter interdisciplinar i per fer-se telemàticament. En aquests temps d’incertesa, aquests tipus d’esdeveniments són essencials per avançar en els coneixements científics.

Vàrem poder escoltar diferents punts de vista: microbiòlegs, especialistes clínics i també professionals de la Salut Pública. En l’àmbit de la nostra especialitat, la Farmacologia Clínica, es van tractar qüestions com l’evidència científica en temps d’emergència sanitària i discussions sobre la terapèutica utilitzada fins ara per a combatre la Covid-19.

En una de les ponències, es va exposar un resum de les sospites de reaccions adverses a medicaments utilitzats contra el SARS-Cov-2, que s’havien notificat al Sistema Español de Farmacovigilancia de Medicamentos de uso Humano (SEFV-H). A l’inici de la pandèmia es va crear un grup de treball entre l’Agència Espanyola del Medicament i els centres autonòmics de Farmacovigilància, anomenat “Vigilancia RAM Covid-19”, que avalua les dades recollides sobre farmacovigilància. A partir d’aquesta informació, s’elaboren informes, notes informatives (com els fàrmacs que poder allargar QT) i fins i tot senyals d’alerta (com la que es va llançar a Europa sobre casos d’intents d’autòlisis en pacients espanyols que havien rebut tractament amb cloroquina/hidroxicloroquina). Fins a la data del congrés s’havien notificat reaccions adverses fonamentalment amb hidroxicloroquina (risc d’arrítmes i d’alteracions psiquiàtriques), tocilizumab (perforació intestinal i hipofibrinogenèmia) i lopinavir/ritonavir (alteracions renals i síndrome serotoninèrgica).

La notificació de reaccions adverses produïdes per fàrmacs és vital per a poder detectar riscos o reaccions que encara no es coneixen, i per tant cal notificar tota possible sospita.

El Congrés ha estat una bona via per a escoltar la veu dels científics i els professionals sanitaris. Es va fer menció especial a la publicació a The Lancet de l’article “The need for an independent evaluation of the COVID-19 response in Spain”, per tal de demanar als màxims responsables dels governs una avaluació independent de la gestió que s’està realitzant a Espanya d’aquesta pandèmia i les conseqüències que està tenint per a tothom.

Alba Vimes

BENVINGUDA ALS NOUS RESIDENTS

El 28 de setembre es van fer els actes de benvinguda i presentació dels nous residents de Farmacologia Clínica, Lucía Bellas, Daniel Wang, Ricardo Javier Boy i Edgardo Raúl Lovell.

Aquest any, per motius d’aforament relacionats amb la pandèmia, la presentació ha estat una mica diferent. Primerament, es va exposar el pla de formació, seguit d’una presentació virtual amb cadascuna de les unitats del servei, a càrrec dels respectius adjunts, per tal d’explicar en què consisteix la nostra activitat: assaigs clínics, farmacovigilància i farmacoepidemiologia, consultes terapèutiques, comissió farmacoterapèutica i atenció primària. Els residents vàrem decidir fer una reunió a part i més petita, per a conèixer-nos i comentar el nostre punt de vista sobre l’especialitat i altres dubtes.

Malgrat les restriccions, aquest any estem especialment il·lusionats, ja que es va oferir una nova plaça, i comptem amb quatre nous residents, que a més a més s’han fet esperar.

Tenim moltes ganes d’ensenyar-vos i acompanyar-vos en aquest viatge. Esperem que us puguem contagiar aquest entusiasme i ganes de créixer.

Elena Guillén

L’ESPECIALITZACIÓ EN FARMACOLOGIA CLÍNICA A L’HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON

La Farmacologia clínica és l’especialitat mèdica que es centra en l’avaluació dels efectes dels medicaments en les persones, particularment en els efectes beneficiosos, els riscs i els costos, i en la valoració de com es trasllada el coneixement generat pels assaigs clínics i altres estudis a l’activitat assistencial.

A Espanya hi ha convocades 18 places MIR de Farmacologia clínica, localitzades principalment a Barcelona i Madrid, però també  a altres àrees com Santander, Sevilla, Alacant o Tenerife. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) aquest any ha ampliat aquest any l’oferta a 4 places de residents de Farmacologia clínica.

L’itinerari formatiu de l’HUVH inclou una rotació clínica d’un any i mig (18 mesos): 4 mesos a Medicina interna, 2 a Urgències i 4 rotacions de 3 mesos cadascuna en una especialitat mèdica amb un ús rellevant de medicaments, a triar en funció de les preferències del resident.

Posteriorment, el resident comença la rotació a Farmacologia clínica pròpiament, de dos anys i mig de durada, i que inclou les següents àrees:

• Farmacovigilància i Farmacoepidemiologia (9 mesos). El resident s’integra a l’equip del Centre de Farmacovigilància de Catalunya i participa en l’avaluació d’efectes indesitjats notificats a través del sistema de la Targeta groga. També participa en estudis epidemiològics sobre ús de medicaments amb el grup de Farmacoepidemiologia.
• Informació sobre medicaments i terapèutica (9 mesos). El resident esdevé un consultor i respon diferents interconsultes que es reben al servei, que poden ser qüestions sobre l’eficàcia de determinats medicaments, sobre risc de teratogènesi o altres dubtes de terapèutica. També treballa en l’elaboració d’informes per a diferents comissions com la farmacoterapèutica o el comitè en què s’avalua la idoneïtat d’utilitzar certs fàrmacs fora de fitxa tècnica. Una altra part de la rotació es centra en oferir recolzament en temes de terapèutica a l’Atenció primària i en l’elaboració de butlletins.
• Assaigs clínics i investigació clínica (9 mesos). El resident forma part de l’equip del CEIm  (Comitè d’ètica d’investigació amb medicaments) i avalua propostes d’assaigs clínics. També inclou rotacions en una unitat d’assaigs clínics de fase I i unitats de suport metodològic i gestió de la investigació.
• Rotació opcional (3 mesos). El resident podrà completar la seva formació durant 3 mesos en alguna àrea específica que consideri, ja sigui per a aprofundir en coneixements prèviament adquirits o per iniciar-se en alguna branca de la farmacologia clínica que no hagi pogut conèixer prou en el centre. Hi ha la possibilitat de fer aquesta rotació en altres centres de l’àmbit nacional o internacional.

Un cop completada la residència, les sortides laborals són àmplies i variades. Hi ha demanda de farmacòlegs clínics en centres de recerca independents, hospitals, comitès d’ètica, universitats (com a docents i/o investigadors), agències reguladores, atenció primària i indústria farmacèutica. L’especialitat ofereix un ampli ventall de possibilitats a valorar segons les preferències de cada persona. Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a aquest correu.

Elena Guillén

VÍDEO EXPLICATIU SOBRE L’ESPECIALITAT

Podeu veure el vídeo explicatiu sobre la nostra especialitat en el següent enllaç

PANDÈMIA COVID-19 DES DE LA PERSPECTIVA DELS RESIDENTS DEL SERVEI DE FARMACOLOGIA CLÍNICA

Al desembre de 2019 amb l’aparició dels primers casos de COVID-19, els sanitaris estàvem en alerta però amb la perspectiva d’alguna cosa llunyana i que possiblement no ens afectaria. A finals de gener es van confirmar els primers casos a Itàlia i posteriorment a Espanya, i va ser declarada pandèmia mundial l’11 de març de 2020.

Ha estat una situació nova per a tots els sanitaris, a la qual en ocasions ha estat difícil adaptar-se en tan poc temps i amb molta incertesa. Durant les primeres setmanes, les guàrdies van ser llargues i dures, amb protocols que canviaven diàriament, i sense comptar amb una evidència sòlida en la qual basar les decisions. D’altra banda, enfrontar-se a alguna cosa desconeguda sense disposar a vegades dels recursos suficients, i haver de prendre decisions complicades per manca d’espai, va ser difícil de manegar. No obstant això, en poc temps es va aconseguir redistribuir el servei d’urgències i en general tot l’hospital Vall d’Hebron, amb un major control de la situació.

Al mes de maç, els residents de primer i segon any de farmacologia clínica vam seguir mantenint les nostres rotacions a les diferents plantes de l’hospital, continuant amb la nostra formació clínica. Al mes d’abril i amb el creixent nombre de casos, va ser necessari més personal sanitari per cobrir la quota de pacients ingressats per COVID-19, de tal manera que molts dels residents van passar a formar part dels equips destinats a aquests pacients, dins de les diferents plantes de l’hospital, o bé donant suport al centres sociosanitaris o altres espais que es van habilitar.

La dinàmica en aquests equips ha estat diferent, ja que s’ha rebut suport de metges adjunts d’altres especialitats com Endocrinologia, Digestiu o Cirurgia General, amb la finalitat d’evitar la sobrecàrrega de l’hospital i poder ajudar. Tot i l’estrès, això ha suposat una oportunitat per a fomentar el treball interdisciplinari i generar un vincle entre diferents especialistes.

Malgrat que la major part de les activitats assistencials dels diferents serveis s’han vist afectades i ha hagut una pausa, s’ha intentat mantenir des del servei de Farmacologia Clínica la nostra tasca d’investigació i de medicina basada en l’evidència.

S’han dut a terme revisions dels diversos fàrmacs que s’estaven utilitzant per a aquest virus, així com dels estudis i assaigs que s’han posat en marxa a tot el món. Un altre de les tasques de suma importància ha estat la farmacovigilància, captant i revisant els diversos efectes adversos que han resultat de la utilització generalitzada d’aquests fàrmacs i de les possibles interaccions entre ells, algunes de les quals no s’havien descrit prèviament.

D’altra banda, també s’ha incentivat la investigació dins del nostre servei. S’ha dut a terme durant el mes d’abril, en col·laboració amb el servei de Malalties Infeccioses i de la Unitat de Prevenció de Riscos Laborals, un estudi sobre l’eficàcia i la seguretat de l’ús d’hidroxicloroquina en professionals sanitaris amb infecció lleu-moderada per SARS-Cov 2, del qual aviat tindrem resultats definitius per a poder aportar a la ciència. Un altre dels projectes que tenim en marxa és un registre de més de 1.000 pacients, amb infecció per SARS-Cov 2, que han estat atesos al nostre hospital, en el qual hem col·laborat més de 10 serveis i que conté més de 200 variables. Amb aquesta base de dades, s’està posant en marxa la realització de diversos estudis multidisciplinaris en diferents aspectes del diagnòstic, tractament i seguiment d’aquests pacients.

Ja estem a finals de juny, després de la ràpida adaptació de l’hospital i l’esforç dels professionals sanitaris, es comença a veure un descens del nombre de casos. No obstant, es manté l’alerta d’un pròxim rebrot, a l’espera de poder desenvolupar una vacuna. D’altra banda, queda recuperar l’activitat assistencial que s’ha vist aturada els últims 3 mesos, en un hospital tan gran i amb tanta quantitat de pacients com és la Vall d’Hebron.

Ha estat un viatge educatiu, estressant i emocional. Malgrat la sensació que encara queda molt per fer, ens sentim orgullosos d’haver aportat el nostre gra de sorra en aquesta lluita.

Emile Anderssen Nordahl
Alba Vimes
Elena Guillén