VÍDEO DE L’ESPECIALITAT I JORNADES D’INFORMACIÓ PER A FUTURS RESIDENTS

Aviat començarà l’elecció de places MIR. Aquest any comptem amb 3 places per a nous residents.

El proper dia 19 de març a les 15.30 h es realitzarà una sessió informativa al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona,  oberta a tots els futurs residents. Podeu trobar més informació al següent enllaç.

El  20 de març, de 9.00 a 11.00 h se celebrarà la jornada de portes obertes, a la sala d’actes del Pavelló Docent del nostre hospital. A partir de les 11.00 h, els futurs residents podran realitzar una visita guiada amb els tutors i residents als diferents serveis, inclòs el nostre.

Si no podeu venir el dia assenyalat, també hi ha la possibilitat de contactar amb nosaltres i organitzar una visita. Us hi esperem!

Per a més informació, us deixem un vídeo on especialistes i residents de diferents hospitals, amb la participació de la Dra. Agustí, Cap de Secció del nostre servei, expliquen en què consisteix la nostra especialitat.

 

Carla Sans

Dades de contacte:

• Tutor: Mónica Sabaté (mosabate@vhebron.net), Xavier Vidal (xavidal@vhebron.net)
• Residents: Carla Sans (sans@vhebron.net), ) Judit Riera (j.riera@vhebron.net)
  Servei de Farmacologia Clínica. Antiga Escola d’Infermeria – 3a planta. Hospital Universitari Vall d’Hebron

Anuncis

“QUÈ ÉS LA FARMACOLOGIA CLÍNICA? RECURSOS DIVULGATIUS”

Hi ha diverses entitats que ofereixen recursos i material divulgatiu per a donar a còneixer la nostra especialitat, la Farmacologia Clínica, que inclou un ventall molt ampli i transversal de temàtiques i activitats (des de la farmacovigilància als assaigs clínics i les consultes terapèutiques, passant per la toxicologia, la farmacogenètica i la ètica, entre altres). Aquests recursos són accessibles tant per altres professionals de la salut d’arreu del món, com per als ciutadans no sanitaris.

En primer lloc, la Sociedad Española de Farmacología Clínica (SEFC) va inaugurar el seu perfil  a la xarxa social de Twitter l’octubre de 2018, en el context que se celebrava el mes de la Farmacologia Clínica. Des de llavors, amb l’identificador @sefc_news o l’etiqueta #sefc_news, es pot fer un seguiment d’algunes activitats i notícies, tant de la pròpia Societat, com sobre temes o notícies d’interès sobre ètica i seguretat (per exemple, notícies/alertes enllaçades amb l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, el Ministeri de Sanitat, l’Agència Europea del Medicament, o revistes científiques de gran impacte).

Així mateix, també es pot consultar directament el web de la SEFC, tant d’accés lliure com mitjançant registre).

En segon lloc, cal destacar l’activitat divulgativa sobre l’especialitat i la informació relacionada que fa la British Pharmacological Society BPS a través del seu twitter, actiu des d’abril de 2009. També disposen de lloc web institucional (tant d’accés lliure com mitjançant registre), d’on en val la pena destacar una de les pestanyes on s’explica “Què és la farmacologia clínica?”, que pot ser útil per oferir una visió sobre la repercussió internacional i la rellevància de l’especialitat fora d’Espanya (BPS).

La societat britànica també ha elaborat un pòster informatiu sobre l’especialitat, que podreu trobar tant amb Twitter de la SEFC com en el de la BPS, o directament en el següent enllaç.

Per últim però no menys important, aquí  podeu trobar informació sobre els objectius i activitats del nostre servei en concret, els professionals integrants i l’itinerari formatiu.

Judit Riera

JORNADA DE LA SOCIETAT CATALANA DE DOLOR

El 18 de gener alguns residents vam assistir a la Jornada de la Societat Catalana de Dolor. Els temes que es van presentar aporten novetats tant pel que fa a noves estratègies com en els estudis farmacològics.

De totes les ponències, m’agradaria comentar-ne dues que van ser les que més em van cridar l’atenció.

La Dra Maria Dolores Cárceles, de l’Hospital Clínico Universitario Virgen de la Arrixaca, va comentar aspectes del dolor en nens amb trastorn autista. Aquests nens tenen dificultat en la identificació del dolor; no és que no el sentin, sinó que tenen problemes per expressar-lo, la qual cosa fa que els impedeixi tenir una adequada relació amb el seu entorn. Els resultats dels estudis en nens autistes van determinar que la seva forma de manifestació del dolor provocava alteracions en el seu comportament o estat emocional i, en el pitjor dels casos, s’arribaven a produir autoagressions. Tot això fa que sigui molt important la coordinació entre els familiars i el personal sanitari.

La Dra Anna Coma Fusté, farmacèutica de la regió sanitària de Barcelona, va presentar les dades actuals sobre la prescripció d’opioides a Catalunya. En els últims anys s’ha incrementat l’ús d’opioides en un 60% a causa de l’augment de l’esperança de vida, la pluripatologia, les comorbiditats, els tractaments crònics, etc. També ha augmentat l’ús de combinacions d’opioides amb benzodiazepines. La seva prescripció ha estat majoritàriament a càrrec de metges d’atenció primària, oncòlegs i internistes.

Aquesta Jornada ha complert l’objectiu de conscienciar-nos sobre l’ús excessiu d’opioides i ha fet palesa la necessitat d’aprofundir en molts camps de diferents patologies.

Denisse L. Carpio 

DINAR DE NADAL I SORTIDA CULTURAL DE LA FICF: TINTÍN I LA LLUNA

El passat 19 de desembre vam fer el dinar de Nadal de la Fundació Institut Català de Farmacologia Clínica (FICF). Vam anar al CosmoCaixa, on vam tenir l’oportunitat de visitar l’exposició “Tintín i la Lluna” i descobrir com la humanitat ha somiat amb arribar a la Lluna des de sempre. Va ser Galileo Galilei qui va observar el nostre satèl·lit per primera vegada amb un telescopi que va construir ell mateix l’any 1609, però no va ser fins l’any 1969 que els humans van arribar a trepitjar la Lluna.

L’any 2019 es celebra el 50è aniversari de l’arribada de l’ésser humà a la Lluna. Tot i així, Hergé, autor del personatge Tintín, es va avançar 17 anys als astronautes Neil Armstrong, Edwin Eugene Aldrin i Michael Collins en els seus còmics “Objectiu: la Lluna”, publicat l’any 1950, i “Hem caminat damunt la Lluna”, de l’any 1952.

En aquesta exposició es pot veure com va ser el primer trajecte a la Lluna de la missió  Apollo 11, i refer-lo des de la seva preparació fins a la seva execució, tot observant les diferents fases del Saturn V, el coet de la NASA que va impulsar la càpsula en la qual viatjaven els tres astronautes. També es pot observar quines dificultats i sorpreses varen tenir els astronautes durant la seva missió. Ens va sorprendre que moltes d’aquestes coses ja les havia predit Hergé amb els seus famosos còmics. A més, hi ha una rèplica del mòdul lunar que permet veure com era la vida dels astronautes a bord, quins experiments es van fer durant el viatge i com va ser el viatge de tornada fins a la Terra. Un dels fets que més ens va sorprendre va ser que en aquell moment es creia que els astronautes podien tornar contaminats amb bacteris extraterrestres, raó per la qual, després de ruixar-los amb una solució desinfectant just després de sortir del mòdul lunar, van haver de romandre 3 setmanes tancats en quarantena.

Podem dir que, un any més, ens han agradat molt tant el dinar de Nadal com l’activitat cultural. Volem agrair l’oportunitat de gaudir d’aquesta exposició i, també, desitjar molt bones festes a tothom.

 Carla Sans

ESTADES AL SERVEI DE FARMACOLOGIA

El servei de Farmacologia Clínica, conjuntament amb la Fundació Institut Català de Farmacologia, accepta l’estada de professionals externs al servei durant una temporada variable, formant part de les activitats que es duen a terme. Aquestes estades formatives han estat possibles en el context de programes de màster o formació mèdica especialitzada.

En els últims tres anys hem pogut conèixer i compartir estones amb companys i companyes de diferents parts d’Espanya, així com d’arreu d’Europa i Amèrica. Ens hem enriquit amb les experiències, la cultura i la diferent visió del món amb persones de diversos països com Turquia, Brasil, Holanda, Equador, Guatemala, França, Cuba, Perú o Colòmbia.

A més, atès el caràcter multidisciplinar que impera en l’activitat mèdica i la recerca bàsica i clínica, els companys i les companyes tenien perfils professionals diversos: hi havia persones formades en farmàcia, medicina, veterinària, infermeria, biologia, enginyeria biomèdica, etc.

Tot plegat resulta una experiència molt enriquidora tant professional com personal, i obre diferents possibilitats de crear contactes a l’estranger per a futures col·laboracions en projectes de recerca.

Kristopher Amaro