LA FARMACOLOGIA CLÍNICA I LA ROTACIÓ CLÍNICA

A l’Hospital Vall d’Hebron, els residents de Farmacologia Clínica, en els seus primers 18 mesos de la residència, fan una rotació obligatòria durant 4 mesos pel Servei de Medicina Interna i de 2 mesos per Urgències. A aquestes, s’afegeixen les rotacions per 4 especialitats mèdiques diferents que s’escullen segons les necessitats i afinitats (per exemple, Cardiologia, Malalties Infeccioses, Clínica del Dolor i Dermatologia, entre d’altres), cadascuna d’elles durant un període de 3 mesos. Com a exemple, poso els diferents serveis on he estat:

  • Dermatologia: vaig aprendre com realitzar una exploració física completa, però sobretot com a farmacòleg clínic, em va fascinar l’ús dels diferents tractaments amb biològics i els resultats que s’obtenen.
  • Psiquiatria: vaig conèixer l’ús de psicofàrmacs per a les diferents patologies psiquiàtriques.
  • Clínica del dolor: vaig aprendre el maneig del dolor mitjançant les diferents escales analgèsiques per ajudar els pacients amb dolor i evitar efectes adversos en la mesura del possible.

Aquests primers mesos són crucials per a adquirir coneixements clínics i ser capaç d’elaborar una història clínica completa, fer una exploració física dirigida, interpretar la semiologia clínica i les proves complementàries, així com realitzar diagnòstics diferencials dels problemes mèdics, o establir les pautes de tractament adequades per a cadascuna de les patologies.

En aquestes rotacions és molt important adquirir coneixements de la comunicació en les diferents dimensions, com pacient i família, equip de treball i presentacions orals en els diferents serveis. Com a farmacòlegs clínics, també hem d’aprofitar per a adquirir coneixements de les activitats de consulta terapèutica i farmacovigilància, com per exemple la importància de la notificació de reaccions adverses de la vacuna de SARS-CoV2, o de les relacionades amb els nombrosos biològics que s’estan emprant al nostre hospital.

A més, durant aquests  18 mesos també és obligatori realitzar guàrdies a Urgències, les quals ens poden aportar moltíssim com a metge i com a persona. En aquestes guàrdies no només aprenem coneixements mèdics i de la nostra especialitat, sinó que coneixem professionals de diferents especialitats i amics per a tota la vida.

Daniel Wang

Publicat dins de Formació, General | Deixa un comentari

EACPT FOCUS MEETING 2021 (28-29 DE JUNY 2021)

El passat mes de juny es va celebrar l’European Association for Clinical Pharmacology and Therapeutics (EACPT) Focus Meeting en format virtual. Es van impartir sessions i tallers dins dels quals es va tractar la COVID-19, però també sobre la medicina personalitzada, l’ús de bases de dades per a realitzar estudis observacionals amb Real-World Data i la nova legislació sobre estudis postobservacionals.

Cal destacar la reunió Young Clinical Pharmacologists, que se celebra cada any i en la qual joves farmacòlegs recent graduats o en procés d’obtenir la seva especialització interactuen i comparteixen projectes i idees per a fomentar la col·laboració internacional i l’intercanvi d’idees. Aquest any, una de les adjuntes del nostre servei, la Carla Sans, va participar com a ponent, i es va presentar com una de les noves líders d’aquest grup, juntament amb l’Emilie Jouanjus. La Carla va informar sobre diferents projectes d’investigació col·laboratius amb els membres del grup i va proposar idees sobre possibles projectes. També va presentar el programa de beques de mobilitat per a residents, així com el finançament per a publicacions open-access i accés a congressos i cursos que s’està discutint amb els membres de la presidència de l’EACPT. L’Emilie va presentar el projecte d’enquestes sobre cannabis, en el qual està col·laborant el nostre servei i del qual ja s’ha acceptat la publicació del primer article.

D’altra banda, la Judit Riera i jo vam presentar dos pòsters. Un sobre les dades preliminars del Projecte CEICOV: “Challenges of a tertiary hospital’s ethics committee in evaluating research during the COVID-19 pandemic. The CEICOV study”, i l’altre sobre un projecte realitzat en col·laboració amb INSERM CIC 1401 de la Universitat de Bordeus, l’Agència Regional de Sanitat de Toscana i l’Institut de Ciències Farmacèutiques d’Utrecht: “A cookbook for estimating treatment duration from databases of routinely collected electronic health data participating in international pharmacoepidemiologic studies”.

Ara resta començar a presentar els següents projectes que es comunicaran el proper congrés de l’EACPT que tindrà lloc a Atenes.

Elena Guillén

Publicat dins de Formació, General, Jornades | Deixa un comentari

LA FARMACOLOGIA CLÍNICA I L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Les rotacions al Servei de Farmacologia Clínica es divideixen principalment en 3 parts de 9 mesos cadascuna. La d’Atenció Primària és part de la rotació en informació sobre medicaments i terapèutica, a fi de conèixer les funcions del farmacòleg clínic a l’Atenció Primària (AP).

L‘any 2021 es va iniciar el conveni per a realitzar com a rotació obligatòria de la nostra formació, 3 mesos a l’Àrea del Medicament de l’Institut Català de la Salut (ICS). El centre de referència és el CAP de Poblenou, on es treballa conjuntament amb metges d’atenció primària i farmacèutics. Els objectius d’aquesta rotació són múltiples entre els quals s’inclouen conèixer les funcions dels farmacòlegs clínics a l’AP, saber l’estructura i les polítiques de medicaments a l’AP de l’ICS i col·laborar en plans de millora de la prescripció dels metges de família. És una rotació molt completa, perquè tant els metges de família com els experts en medicaments realitzen un treball molt extens i en diferents àmbits. Es participa en activitats d’actualització en terapèutica, es posen en marxa plans de millora de la prescripció per a l’AP, s’avaluen nous medicaments, es revisen plans de medicació en pacients institucionalitzats en residències, es responen consultes farmacoterapèutiques i es promou la farmacovigilància a l’AP. A la vegada, es col·labora en un projecte d’investigació sobre terapèutica per a la millora de la prescripció.

A l’AP es disposa d’un programa d’història clínica informatitzada anomenat ECAP. Aquest programa té múltiples eines electròniques creades amb la finalitat de reduir la variabilitat, racionalitzar l’ús de medicaments, garantir una prescripció segura i efectiva, afavorir la continuïtat dels tractaments dels pacients i evitar contraindicacions. Aquestes eines es van actualitzant gràcies al treball realitzat per l’Àrea del Medicament. A destacar:

  • PREFASEG (Prescripció farmacològica segura): serveix per a prevenir problemes relacionats amb l’ús de medicaments, que consisteix en l’activació de determinats avisos en el moment que es dona d’alta un nou tractament.
  • Self-Audit : facilita la revisió sistemàtica de la medicació i identifica aquells pacients que poden tenir algun problema relacionat amb la medicació, ja sigui per duplicitats terapèutiques, fàrmacs contraindicats per a la patologia de base del pacient, medicació desaconsellada per l’edat avançada, durades de tractament inadequades, contraindicacions per alteracions de la funció renal o hiperpotassèmia, polimedicats, etc.
  • Guia terapèutica electrònica: mostra els tractaments estandarditzats basats en l’evidència científica dels problemes aguts de salut més freqüents.

A més, el ComptaGotes, un butlletí d’actualització terapèutica, s’elabora per a mantenir actualitzats els metges d’AP, i se centra en la revisió de múltiples revistes mediques, com una selecció d’articles que es consideren d’interès, els quals es resumeixen en aquest butlletí. Com a residents participem en la seva elaboració.

De fet per tot això, en l’AP es rota per les 3 àrees principals de Farmacologia Clínica:

  • Farmacovigilància i Farmacoepidemiologia
  • Informació sobre medicaments
  • Assaigs Clínics i investigació

Emilie Anderssen Nordahl

Publicat dins de Formació, General | Deixa un comentari

FARMACOLOGIA CLÍNICA EN EL COMBIVACS

El dilluns 19 d’abril de 2021 es va anunciar per part del Ministeri de Sanitat la posada en marxa de CombiVacS, un assaig clínic promogut, coordinat i finançat per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en el qual, a més de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, hi van participar quatre hospitals més: l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital La Paz, el Clínico San Carlos de Madrid, i l’Hospital Las Cruces de Biscaia. A més també participen el Centro Nacional de Microbiología (CNM) de l’ISCIII com a laboratori central i l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS).

CombiVacS és un assaig clínic en fase 2, comparatiu, aleatoritzat i adaptatiu. L’objectiu principal és avaluar si als 14 dies es produeix un increment significatiu en les xifres d’anticossos enfront a SARS-CoV-2 en les persones que ja havien rebut una dosi de la vacuna Vaxzevria (AstraZeneca) després de rebre una dosi de Comirnaty (Pfizer), el que s’anomena vacunació heteròloga.

Personalment, vaig participar en el reclutament de participants, mitjançant trucada telefònica. Es van incloure aquelles persones en les quals hagués transcorregut entre 8 i 12 setmanes des de la dosi de la vacuna Vaxzevria (AstraZeneca) en el moment de l’inici de l’assaig. Alguns criteris d’exclusió van ser: haver patit la infecció per SARS-CoV-2, dones embarassades o tenir més de 60 anys.

Entre les dificultats de reclutament, ens vam trobar amb la por que manifestaven els contactats per exposar-se a vacunes amb mecanismes d’acció diferent. Malgrat això, es van reclutar entre tots els centres 676 persones que van accedir a participar de forma voluntària.

Després de l’aleatorització, el grup 1 (grup d’intervenció), format per 450 persones, va rebre una dosi de la vacuna Comirnaty (Pfizer), seguida de 28 dies d’observació clínica i anàlisi d’anticossos durant un any. El grup 2 (grup control), format per 226 persones, no va rebre cap dosi nova de vacuna. No obstant això, després dels resultats positius de l’anàlisi intermèdia, es va oferir a tots els participants del grup control rebre també la vacuna de Pfizer.

L’edat mitjana de les persones incloses va ser de 44 anys i el 56,5% varen ser dones.

Dels 663 casos que van completar l’estudi, en aquells que van rebre la pauta de vacunació combinada, es va observar que potenciava la immunitat humoral, de manera que els títols d’anticossos eren fins i tot superiors als observats amb la vacunació homòloga (dos dosis d’una mateixa vacuna) en estudis previs.

També es va observar un augment de 4 vegades en la resposta immunològica cel·lular després de la segona dosi d’una vacuna d’ARN missatger en persones que prèviament havien rebut una vacuna adenoviral.

Les reaccions adverses van ser predominantment lleus (68,3%) o moderades (29,9%) i les més freqüents varen ser dolor al punt d’injecció (88,2%), induració (35,5%), mal de cap (44,4%) i miàlgia (43,3%). No es van descriure efectes greus.

Els resultats d’aquest estudi s’acaben de publicar a la revista The Lancet. Pots accedir a l’article al següent enllaç

Edgardo Raúl Lovell

Publicat dins de General, Investigació | Deixa un comentari

LA FARMACOLOGIA CLÍNICA I LA MEDICINA TRASLACIONAL

El passat mes d’abril vàrem assistir al Webinar titulat “Del descobriment científic a l’assaig clínic”, organitzat pel VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia). A la presentació es va exposar el procés d’estudi i desenvolupament en rosegadors del fàrmac Omomyc (OMO-103), el qual inactiva el gen Myc i causa la disminució de la proliferació de cèl•lules tumorals. Es van explicar amb detall els passos de la investigació en animals i els estudis d’imatge realitzats, on l’administració del fàrmac per via intravenosa mostrava la disminució de la mida dels tumors. Gràcies a aquestes troballes, es va sol•licitar l’aprovació per iniciar els estudis del medicament en humans, i va rebre la corresponent autorització de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) per iniciar l’assaig clínic de fase I.

La medicina traslacional és el pas intermedi entre la investigació bàsica (cel·lular in vitro, citològica, experimental en animals), en la qual es busca comprendre els mecanismes del desenvolupament d’una malaltia, i la investigació clínica, que té com a objectiu avaluar la seguretat i l’eficàcia dels nous tractaments en éssers humans.

Des del punt de vista de la farmacologia clínica, es participa en l’elaboració, l’avaluació i la vigilància dels aspectes ètics, metodològics i farmacocinètics dels protocols d’assaigs clínics de fase I. Aquesta tasca és de vital interès per al desenvolupament del coneixement mèdic, i per garantir la seguretat dels pacients davant de medicaments que s’avaluen per primera vegada en humans. Una de les raons principals és que malgrat els estudis preclínics, hi ha diferències fisiològiques i un cert risc o incertesa pel que fa a la tolerància i els efectes adversos que poden presentar-se en humans.

Previ a l’inici d’un assaig clínic de fase I i després de l’autorització de l’AEMPS, la participació dels farmacòlegs clínics en l’avaluació de protocols d’aquests estudis en els Comitès d’Ètica d’Investigació de Medicaments (CEIm), se centra en determinar si la població escollida per a l’assaig és l’adequada i si està justificada (sans, malalts o poblacions susceptibles), si les dosis d’inici són adequades, si els riscos que comporta l’experimentació són menors als potencials avantatges, i si tots els riscos de participar en l’assaig són explicats de manera entenedora en el document de consentiment informat. Un cop avaluats aquests i altres aspectes de l’estudi, es realitza una presentació a l’assemblea del CEIm on es decideix conjuntament si el dictamen és favorable per poder donar inici a l’assaig clínic.

Tot aquest procés és fonamental per traduir els descobriments científics en tractaments que millorin la salut dels pacients. La comunicació i la col•laboració entre investigadors, farmacòlegs i clínics és indispensable per accelerar i assegurar la comercialització de medicaments segurs i eficaços.

Francesca Filippi-Arriaga

Publicat dins de Formació, General, Jornades | Deixa un comentari